¿Infern de Foc?
La
paraula infern que es troba en moltes
de les traduccions de la Bíblia, ve de la llatina infernus que vol dir ‘inferior', ‘davall', i
tradueix els termes següent:
l’hebreu sheol
el
grec hades
I el
també grec gehenna
Quin
és el significat d’aquestes paraules en el idioma
original?
Tant
l’hebreu sheol com la grega hades es refereixen a una tomba o sepultura, un
lloc a on tota la humanitat es dirigeix.
Com
s’empren en les Escriptures?
“Perquè els vius saben que han de morir, però els morts no saben
res, i no hi ha ja paga per a ells, perquè es va perdre la seva memòria.
Tant el seu amor, com el seu odi, com els seus zels, hi ha temps que va perir, i
no prendran part mai de la vida en tot el que passa davall el sol. …10 Qualsevol
cosa que estigui al teu abast el fer-la, fes-la segons les teves forces,
perquè no existirà obra ni raons ni ciència ni saviesa en el sheol
a on t’encamines.” Eclesiastès 9:5-6,10.
Així,
doncs, aquells que abaixen al sheol, al Hades o al infern, descendeixen
simplement a la tomba, i com la Escriptura diu, el seu pensament
desapareix per complet.
Una
profecia de David respecte a Jesús, diu:
Salms
16:10
"Perquè no has d’abandonar la meva ànima al
sheol, ni deixaràs el teu amic veure la fossa."
(Jerusalem)
Salms
16:10
"Perquè no deixaràs la meva ànima en el
sepulcre1; ni permetràs que el teu sant vegi corrupció."
(Reina Valera)
1 original
sheol
Aquesta profecia es cita també en el llibre dels Fets dels
Apòstols:
Fets
2:25-27 “perquè diu ell David: Veia constantment el
Senyor davant de mi, ja que està a la meva dreta, perquè no vacil·li. Per això
s’ha alegrat el meu cor i s’ha alegrat la meva llengua, i fins la meva carn reposarà en l’esperança que
no abandonaràs la meva ànima en el hades ni permetràs que el teu sant
experimenti la corrupció.”
(Jerusalem)
Fets
2:25-27 “Perquè David diu de ell: Veia el Senyor
sempre davant de mi: Perquè està a la meva destra, no seré commogut. Per la qual
cosa el meu cor es va alegrar, i va gaudir-se la meva llengua; I inclús la meva
carn descansarà en esperança; Que no deixaràs la meva ànima en el
infern2, ni donaràs al teu Sant que vegi corrupció.” (Reina
Valera)
2 original Hades
Comprenem per això que en la Bíblia, les paraules sheol i hades es refereixen al sepulcre on reposen els
morts, i també la paraula llatina infernus que s’empra per a traduir-les al
nostre idioma i té el sentit d’inferior o subterrani, significa el
mateix.
Joan
5:28-29
"No os meravelleu d’això; perquè vindrà hora, quan
tots els que estan en els sepulcres3 sentiran la
seva veu; I els que van fer bé, sortiran a resurrecció de vida; mes els que van
fer el mal, a resurrecció de condemnació." (Reina
Valera)
3 original
hades
Què
és doncs el Gehenna?
Referint-se a Jesús, Juan el Baptista va afirmar:
“En la seva mà té el rampí per a netejar la seva era i arreplegar el blat
en el seu graner; però la palla la cremarà amb un foc que no
s’apaga.”
(Lluc 3:17) I també Jesús havia dit als seus deixebles aquestes
paraules al·legòriques:
“…si el teu ull t’és ocasió de pecat, treu-t’ho. Val més que entres amb un sol ull
en el Regne de Déu que, amb els dos ulls, ser llençat al gehenna, on el
seu cuc no mor i el foc no s’apaga; ja què tots han de ser salats amb
foc”. (Marc
9:45-47)
Gehenna era
el nom grec del Géh Hinnóm, una vall estreta i profunda situada al
sud-oest de Jerusalem, i que s’anomena avui Wadi er Rababi. Aquesta vall servia
d’abocador per als fems de Jerusalem, però també es tiraven allí els cossos dels
condemnats a mort i executats, que els jueus consideraven no mereixedors de
resurrecció. Per raons higièniques, els residus estaven sempre cremant i el foc
es mantenia a base de sofre.
The
New Funk & Wagnalls Encyclopedia
(Nova York, 1950), diu en el tom 15, p. 5576: “La
vall de Hinón està prop de Jerusalem, on Salomó va edificar a Moloc ‘un lloc
alt'… …Pel fet que alguns dels israelites …van sacrificar allí els seus fills a
Moloc, la vall va arribar a considerar-se com un lloc d’abominació. En un
període posterior es va fer de ell un lloc on tirar el fem, on es mantenien focs
perpetus per a evitar les pestes”.
El
teòleg i investigador bíblic hebreu, David
Kimhi (1160-1235), escriu del Géh Hinnóm en el seu comentari dels
Salms: “és un lloc fora dels murs de
Jerusalem, un lloc detestable on eren llençades coses impures i cadàvers.
Permanentment cremava allí un foc que cremava les coses impures i els ossos dels
morts. Per això el judici dels malvats és anomenat metafòricament Géh
Hinnóm”.
El
Smith's Dictionary of the Bible, tom 1, p. 879. davall Gehénna diu: “. . .
Va arribar a ser l’abocador comú de la ciutat, on tiraven els cossos morts de
criminals, i els cadàvers d’animals i tota altra classe
d’immundícia.”
El Gehenna es
refereix a una destrucció sense retorn i per tant eterna. El concepte del
foc etern dóna una imatge d’aquesta
destrucció. No representa una tortura eterna si no la destrucció definitiva que
pels segles dels segles està reservada
als malvats.
La
idea d’una tortura sense fi contrasta amb les qualitats atribuïdes a Déu, perquè
, com escriu Joan:
“El que no ama, no coneix Déu; perquè
Déu és Amor.” (Reina
Valera) 1Joan 4:8. A més llegim Èxode
34:6:
“I passant Jehovà per davant de ell, va
proclamar: Jehovà, Jehovà, fort, misericordiós, i piadós; lent per a la ira, i
gran en benignitat i veritat”. (Reina
Valera)
El
foc etern és per tant la imatge d’una
destrucció total, una mort sense possibilitat de retorn.
Déu
no es complau en la mort de cap, ni tan sols en la dels malvats ¿Com podria
llavors complaure’s en l’aplicació de turments de duració
eterna?
En
Ezequiel llegim:
“Dir-los: Visc jo, diu el Senyor Jehovà, que
no vull la mort del impiu, sinó que es retorni el impiu del seu camí, i que
visqui”. Ezequiel 33:11 (Reina
Valera)
“Dir-los: Per la meua vida, oracle del Senyor
Yahveh, que jo no em complac en la mort del malvat, sinó que el malvat es
convertí de la seva conducta i viva”. Ezequiel 33:11
(Jerusalem)