Baptisme en el
Nom de Jesús
1 La paraula
baptisme procedeix de la paraula grega baptisma, que significa
ser submergit, rentat o purificat. En Israel, un baptisme o immersió a l’aigua
com el que Joan administrava als seus seguidors, representava per als que es
consideraven pecadors, una purificació; no obstant, el baptisme en el nom de
Jesús te per als seus deixebles un profund sentit, ja que representava una mort
i una resurrecció simbòliques, que obren el camí a la justificació, a la
reconciliació amb Deu i al Nou Pacte celebrat amb ell per mitjança de Crist.
Per aquest motiu l’apòstol Pau, comparant-lo amb la circumcisió practicada per
els jueus, que era l’accés material al Pacte celebrat per mitjança de Moisès,
anomenava al baptisme la circumcisió del Crist, dient: “...vosaltres participeu
de la seva perfecció al haver estat circumcidats en ell, no per mitjança d’una
circumcisió que os priva d’una part del cos i que es fa amb les mans, si no amb
la circumcisió del Crist, o sigui, hem estat sepultats amb ell per mitjança del
baptisme, i ressorgint amb ell, per mitjança de la fe en el poder del Deu que
lo ha ressuscitat d’entre els morts”. (Colossens 2:10..12) El baptisme en el
mon de Jesús ens permet dons a quins els rebran, unir-se simbòlicament a ell
en la seva mort, per tornar a néixer a la vida nova que Deu atorga ; en
harmonia amb això, Pau diu: “¿ No sapigueu que tots nosaltres, al ser
batejats en Jesús Crist, vam ser batejats en la seva mort? Llavors vam ser
sepultats en la seva mort per mitjança del baptisme, per que de la mateixa
manera que Crist va ser ressuscitat d’entre els morts per al seu gloriós pare,
també nosaltres hem de ser trasplantats a una vida nova”. (Romans6:3..7)
2 De fet, la base
per que Deu consideri lliures del pecat heretat, i per tant de la condemna que
aquest ocasiona, als que per mitjança del baptisme s’uneixen per la fe a Jesús
en la seva mort, es la redempció proporcionada a la humanitat mitjançant al seu
rescat. Gràcies a ell, quan els deixebles ressurten del aigua desprès de morir
simbòlicament al ser submergits, ja no son considerats per Deu com descendència
de Adán, si no com renascuts mitjançant al seu esperit; i per la fe que mostren
en Crist, els atribueix una rectitud que els obre les portes a la vida sense
mort. Perquè com diu Pau, si “...la retribució per el pecat es la mort” (Romans 6:23)
“...aquell
que mor satisfà l’exigència legal per el pecat” (Romans 6:7) i “... gràcies al
baptisme, hem tornat a néixer regenerats per l’esperit sant, que ell (Deu) ha
versat abundantment sobre nosaltres per mitjança del nostre salvador Jesús
Crist. Justificats llavors gràcies al seu generós do, hem arribat a ser
hereters, en harmonia amb l’esperança d’una vida perdurable”. (Titus
3:5..7) Perquè “...si sens ha unit a ell en la semblança de la seva mort, es
segur que lo estem també en la semblança de la seva resurrecció...” doncs si per
mitjança del baptisme hem “... mort junt amb Crist, també viurem junt amb
ell”.
(Romans 6:5..8)
3 El do de la
justificació que generosament Deu concedeix als homes, no es degut ni als seus
mèrits ni a les seves obres, si no a la seva fe. Es doncs un regal que per la
fe en Crist, Deu ens fa, i nosaltres hem de curar-lo i conservar-lo revestint
una personalitat nova que, com la de Crist, esta fonamentada en la fe, la
confiança i l’amor per Deu. Pau diu: “...en harmonia amb la veritat que esta en
Jesús, se os ha ensenyat a despullar-vos de tot el que te a veure amb la vostre
vida passada, així com de la vella personalitat es corromp darrera les passions
enganyoses, per que podeu ser renovats per mitjança del esperit que fa actuar
la vostra ment, i revestiu una personalitat nova, creada en veritable justícia
i santedat, a la imatge de Deu”. (Efesis 4:21..24) Deu havia creat al
home a la seva imatge; per aquest motiu al abandonar la vella personalitat amb
els seus hàbits no es suficient, es ames necessari revestir una personalitat
nova, que com la de Crist, reflecteix la imatge de la de Deu. Joan escriu que “... qui afirmi
que esta en unió amb ell, (Crist) ha de caminar com va camina ell”. (1Joan 2:6)
Així doncs, tots els que desprès d’unir-se a Crist en la seva mort per mitjança
del baptisme, es reforçant en caminar com lo va fe ell, veritablement gaudeixen
del do d’una vida perdurable, i encara si es moren, la mort seria per a ells
només un dormir, mentre estan esperant el moment de tornar a la vida,
ressuscitats con lo va se ell.
4 Jesús havia
assegurat als seus seguidors: “...aquesta es la voluntat del meu pare: que tot
aquell que reconegui al Fill i crea en ell, tingui vida eterna, i que jo el
ressusciti en l’últim dia”. (Joan 6:40) Doncs “Jo soc la via, la
veritat, i la vida, i ningú arriba al Pare si no es per mitjança meva”. (Joan 14:6)
Ell es doncs l’única via que condueix a la salvació dels homes, perquè ell es
que els va reconcilià amb Deu, lliurant la seva vida en favor de la de ells.
Per això Pau escriu als deixebles: “... heu estat cridats a una única esperança,
doncs nia un sol Senyor, (Crist) una sola fe, (la seva ensenyança) un sols baptisme, (al que en el
seu nom, els uneix simbòlicament amb ell en la seva mort) i un sols Deu, que es el
Pare de tots” (Efesis 4:4..6) Existeix llavors un sol baptisme per als
seguidors de Jesús, el que els seus apòstols i deixebles administraven en el
seu nom. Joan diu: “Os escric a vosaltres, fills, perquè en el nom de Jesús se
os ha perdonat els pecats”; (1Joan 2:12) i Lluc relata que Pera,
exhortant a aquell que li preguntava lo que devien fer per aconseguir la
salvació, deia: “Convertiu-vos, i que cada un de vosaltres es faci batejar en el
nom de Jesús Crist, per el perdo dels vostres pecats”; (Fets 2:38)
donant també mandat als deixebles, de que quins acceptessin a Jesús, fossin “batejats en el
nom de Jesús Crist”. (Fets 10:48)
5 Encara així, i
en contrast amb les paraules de Pera, de Pau, de Lluc i de Joan, en les
versions de evangeli de Mateu que han arribat fins nosaltres, es fa menció d’un
baptisme en el nom ‘del Pare, del Fill i del Esperit Sant’, Alguns traductors
reconeixen explícitament que aquesta expressió no esta en harmonia amb les
Escriptures, on només es parla del baptisme de Jesús, i per això, en una de les
versions de la Bíblia de Jerusalem, trobem una nota que vam copia en part i que
diu:” Es possible que aquesta formula es ressent en la seva precisió
del us litúrgic establert mes tard en la comunitat primitiva. Es sabut que els
Fets parlen de batejar en el nom de Jesús. Mes tard s’haurà fet explícita la
vinculació del batejat amb les tres persones de la Trinitat”. Amb
aquesta esmena s’admet pero amb cautela, que aquestes paraules responen a una
aviat interpolació en el text. Lo mes probable es que aquest versicle
simplement digues: “Poreuthentes mathêteusate panta ta athnê en to onomati mou”, o sigui “Anar i fer
deixebles de totel les nacions en el nom meu”, (Mateu 28:19)
ja que així es com lo cita Eusebi de Cesárea (263 - 339) a finals del
tercer segle, en la seva Historia Eclesiàstica, Llibre III, capítol 5:2.
6 En tota
circumstancia hauríem de tenir present que la veritable i única font de la fe
es la ensenyança de Jesús, que va ser registrada per als seus apòstols i per
alguns dels seus primers deixebles sota la supervisió apostòlica. Recordem que
Pau va escriure: apreneu “... de nosaltres el principi de no anar mes allà
de lo que esta escrit, per que ningú es senti superior als demés...” (Corintis
4:6) i que ames va advertí: “...si nosaltres mateixos, o un àngel del cel, os
declaressin una bona nova diferent !Rebutjar-la! I lo que diem lo repeteixo de
nou, si algú os anuncia una bona nova diferent de la que ja heu rebut
!Rebutjar-la!” (Gàlates 1:8..9)
7 En repetides
ocasions, les Escriptures adverteixen del perill d’acceptar qualsevol
ensenyança que no pertany a la impartida per els apòstols. Es per tant
imprescindible, que al baptisme dels deixebles de Jesús sigui en el seu nom,
com lo van ensenyar i practicar als apòstols, ja que Crist, per mitjança del
seu sacrifici de expiació, es l’únic que pot reconciliar-nos amb Deu i anular
la mort causada per el pecat heretat: l’únic que ens obre el camí a la
justificació i a la vida perdurable. Per totes aquestes coses, el baptisme en
Crist ha de respondre per la seva transcendència, a una decisió personal,
madura i basada en la fe.
