L’administrador fidel i prudent

 

      1 « Qui es doncs l’administrador fidel i prudent, que el senyor anomenarà per sobre del seus domèstics per distribuir-les la seva porció d’aliment en el temps apropiat? » (Lluc 12:41)

En l’article considerem aquesta pregunta de Jesús, que va ser registrada per Lluc junt a les paràboles del capítol dotze del seu evangeli, i es referix a un tema de gran importància per tots els seus deixebles, aquells del primer segle i aquells que en el nostre temps desitgin ser els seus seguidors.

Podem preguntar-nos, Perquè motiu exposava Jesús importants argument espirituals a traves de paràboles? Doncs diu l’Escriptura que «Jesús deia a la multitud totes aquestes coses en paràboles, i sense paràboles no els parlava... per que es compleixin lo que va dir el profeta: “Obriré mi boca en paràboles, proclamaré coses amagades des de temps antics...” » (Mateo 13:34…35; Salm 78:2) 

 

       2 Aquest profètic salm de Asaf, que concerneix a Jesús, està relacionat amb el fet de que encara que les gents escoltarien els seus dits, no s’esforçarien en comprendre el seu veritable i profund sentit espiritual. Per això, quan els deixebles li van preguntar: « “Perquè a ells els parles en paràboles? "Ell va respondre:" Perquè a vosaltres se us concedeix conèixer els misteris del Regne del cel, però a ells no se'ls concedeix. De la mateixa manera, a qui té (desig comprendre, ndr), se li donarà i estarà en l'abundància, però a qui no té, li serà també tret el que tingui. Per això els parlo en paràboles, perquè tot i veure, no vegin, i tot escoltant, no sentin i no comprenguin. Es compleix en ells la profecia d'Isaïes, que va dir: Vosaltres sentireu però no comprendreu, mirareu però no veureu, ja que el cor d'aquest poble s'ha endurit. S'han fet durs d'orella i han tancat els ulls, per no veure amb els ulls ni sentir amb les orelles, per a no comprendre amb el cor, i convertir-se "» (Mateu 13:10...15).

Aquesta no era no obstant la actitud dels seus deixebles, que se esforçaven en comprendre el sentit de totes les seves paraules, ja que diu Mateu, que quan  «Jesús va deixar a la multitud i va entrar en la casa, els seus deixebles se li van acostar per dir-li: “Explica’ns la paràbola...”» (Mateu 13:36),  i també esmenta Lluc, que en una altra ocasió, Jesús va exclamar després de parlar a la multitud, «" Qui tingui orelles per a escoltar, entengui "... llavors els seus deixebles van interrogar-lo pel que fa al sentit de la seva paràbola», perquè romanien atents a aquesta advertència seva : «poseu atenció en com escolteu» (Lluc 8:8...10, 18).

 

       3  Ara bé, quin és el sentit del terme paràbola?

Paràbola, del grec παραβολή (parabole), denota un parangó, una similitud.
Una paràbola és útil per aclarir arguments difícils, per mitjà de relacionar-los amb assumptes de fàcil comprensió, habitualment presos de la naturalesa o de la vida quotidiana. Per les seves característiques figuratives, les paràboles de Jesús imparteixen lliçons espirituals de gran importància; el seu llenguatge comporta força educativa i imparteix instruccions morals i espirituals. A més, ja que per comprendre el seu sentit es requereix concentració, pot obrir els ulls dels que tenen un cor ben disposat i una ment desitjosa de comprendre i aprendre. Per aquest motiu Jesús deia freqüentment: «Qui tingui orelles per a escoltar, entengui», o en altres paraules, «Aquell que escoltant atentament, percebi el sentit del que s'ha dit, el prengui en consideració».

 

       4 Diu Lluc, que Jesús va donar als seu deixebles aquesta exhortació: « Que estiguin les vostres cintures cenyides i les vostres llampares enceses; feu com aquells que esperen al seu patró al retorn de la boda, per obrir-li immediatament quan arriba i truca. Feliços aquells servidors que al arribar, el patró troba vigilants; de veritat os dic que cenyirà les seves robes, els farà seure a taula i els servirà. Si arribés a la segona o a la tercera vigília i els trobés així, feliços ells... També vosaltres esteu preparats, per que el Fill del Home vindrà en el moment que no penseu». (Lluc 12:35...40) Aquesta advertència va suscità entre ells una pregunta, i Pera li va dir: «Senyor aquesta paràbola la dius per nosaltres, o també per tots els demés? ». (Lluc 12:41) A que feia referència Pera?

En la primera part del seu discurs, Jesús havia dit: «No tingueu por petit ramat: el vostre Pare ha aprovat lliurar-vos el regne » (Lluc 12:32). Aquest petit ramat no es componia exclusivament dels deixebles que van arribar a ser els seus apòstols, sinó de tots aquells que arribarien a pertànyer al cos de Crist,és a dir, al grup o equip cap del qual es Crist, i que són cridats per fer part del regne de Déu.

 

       5 El advertiment i exhortació de Jesús anava dirigit als deixebles en general, però la resposta que va donar a Pera, era en primer lloc, per un particular grup de deixebles a quins es confiaria un encàrrec especial. Per això, va iniciar la seva resposta amb una pregunta, « el Senyor va contestar: Qui és doncs l’administrador fidel i prudent, que el Senyor nombrarà sobre els seus domèstics per distribuir-los la seva porció d’aliment en el temps apropiat? Feliç aquell servidor que el seu Senyor troba fent això al arribar. Jo os asseguro que el posarà al front de tots els seus béns » (Lluc 12:41...44).

Com poden avui dia, respondre a això els deixebles de Jesús?
Analitzem primer el sentit original de les paraules que inicien la pregunta: « Τίς ἄρα ἐστὶν ὁ πιστὸς οἰκονόµος ὁ φρόνιµος…?», (Tis ara estin ho pistos oikonomos ho fronimos…?),  on  οἰκονόµος, (oikonómos) significa administrador, ecònom, superintendent o gestor,  πιστὸς (pistós) vol dir fiable, fidel, digne de confiança; un amb qui es pot comptar i φρόνιµος (frónimos) significa prudent, perspicaç, judiciós, despert.

Les paraules de Jesús responien doncs apropiadament a la pregunta de Pere, perquè el fet d'estar preparat i mantenir-se fidel i prudent, depèn de la voluntat del cridat a exercir l'encàrrec. Rebre la comesa d'administrador no assegura la continuïtat de la seva fidelitat, un exemple d'això és el que va passar amb Judes Iscariot, quan Jesús va nomenar-lo apòstol, Judes era un home íntegre, però més tard va perdre el seu encàrrec i la seva vida.

 

       6 Jesús recorda als seus deixebles la necessitat de mantenir la fidelitat i la prudència, i dona a entendre que aquells domèstics que reben la seva porció per mitjança de l’administrador, son els que fan part del petit ramat.

Desprès del dia de Pentecostès, dia que va néixer el nou Israel espiritual o el “petit ramat” generat per l'esperit sant de Déu, qui va ser nomenat administrador per distribuir l'aliment espiritual? L'Escriptura diu que en aquest mateix dia i després del discurs de Pere, «Els que van fer cas de les seves paraules van ser batejats, i en aquell dia es van associar a ells (als deixebles de Jesús, ndr) prop de tres mil persones. Totes elles escoltaven assíduament l'ensenyament dels apòstols ... » (Fets 2:41...42) Es comprèn doncs que en el primer segle, el càrrec d'administrador fidel i prudent no s'aplicava a una persona en particular, sinó a un equip que estava al principi, format pels apòstols, i al qual van ser després associats altres membres, com ara Felip, enviat per un àngel a la trobada d'un prosèlit etíop que havia anat a Jerusalem a adorar, un eunuc o important funcionari de Candace, la reina dels etíops.

En el llibre dels Fets llegim : «Un àngel de Yahúh va parlar a Felip per dir-li : " Aixeca't i ves cap al Sud pel camí de l'erm que baixa de Jerusalem a Gaza " » . Felip així ho va fer i va sortir a la trobada de l'aquell home, que « assegut al seu carro , retornava a la seva terra llegint el profeta Isaïes . L'esperit va dir a Felip: "Vés i acosta't al carro" . Felip es va acostar i sentint que llegia el profeta Isaïes , li va dir : "Comprens el que estàs llegint ? " Ell va respondre : "Com podria fer-ho sense que cap em guiï ? I va convidar a Felip a pujar, i a asseure al seu costat ... Tornant cap a Felipe , l'eunuc va pregar : "Digues-me si us plau ¿ De qui diu això el profeta ? Ho diu de si mateix o d'algun altre ? "Llavors Felip va prendre la paraula , i començant per aquesta escriptura , li va declarar la bona nova relacionada amb Jesús . Prosseguint el camí , van arribar a un lloc on hi havia una extensió d'aigua , i l'eunuc va dir: " Heus aquí l'aigua Què pot impedir que sigui batejat ? " » ( Fets 8:26...36 ) .

 

       7 Alguns anys després, dos membres de la congregació que estava a Antioquia, van ser agregats a l'administrador fidel i prudent. Lluc escriu: «Mentre servien públicament a Yahúh i dejunaven, l'esperit sant va dir:" Separeu-me Bernabé i Saule

per a l’obra a la qual els he anomenat” » (Fets 13:2). 

Saule de Tars, anomenat després Pablo, havia rebut el seu encàrrec directament de Jesús, com testifica quan diu: «Perquè el mateix que li ha donat poders a Pere com a apòstol dels circumcisos, m'ha donat poders a mi com a apòstol de les nacions» (Gàlates 2:8). Ell, com un administrador fidel, va dedicar tota la seva vida a la distribució de l'aliment espiritual necessari per a aquells, que acceptant la bona nova del regne de Déu, es feien partícips del cos de Crist.

En la seva carta als Tessalonicencs hi ha un testimoni excel·lent de la manera en què ell i els seus col·laboradors exercien amb fidelitat i prudència el seu encàrrec; llegim: «La nostra predicació no es basa en l'error , la falta d'honradesa o el frau , i ja que Déu ens ha considerat dignes de confiar la seva bona nova , nosaltres la prediquem , no com per agradar als homes , sinó a Déu que examina els nostres cors . Déu ens és testimoni que mai hem fet servir paraules aduladores o enganys inspirats per la cobdícia , i mai hem buscat la glòria que ve dels homes , ni a través vostre ni d'altres , tot i que com ambaixadors de Crist teníem autoritat per fer-nos considerar persones importants . Al contrari , amb vosaltres vam ser tan amorosos com una mare que alimenta i cuida dels seus petits , així , per la tendresa que per vosaltres sentíem , haguéssim volgut lliurar-vos , no només la bona nova de Déu , sinó també la nostra vida , tan estimats havíeu arribat a ser-nos. Certament germans , recordeu les nostres fatigues i el nostre afany , quan treballant dia i nit per no arribar a ser una càrrega sobre vosaltres, us prediquem la bona nova de Déu . Vosaltres sou testimonis juntament amb Déu , de la rectitud , la justícia i la integritat del nostre comportament amb vosaltres els que heu cregut , i recordeu també, que hem estat per a cada un de vosaltres com un pare per als seus fills , exhortant-vos , consolant-vos i requerint-vos a viure d'una manera digna de Déu , que us crida al seu regne i a la seva glòria » (1Tessalonicencs 2:3...12 ) .

 

       8 També van ser associats a Pau altres deixebles, per ajudar-lo en la distribució d’aliment espiritual. Les cartes que va dirigir a les congregacions revelen els noms d’alguns dels que com ell, formaven part de l’administrador fidel i prudent, ja que les comença així: «Pau, Silvà i Timoteu, a la congregació dels Tessalonicencs...» (1Tessalonicencs 1:1 i 2Tessalonicencs 1:1) La confirmació de que Timoteu participava d’aquet encàrrec, es troba també en aquestes paraules que pau li escriu : «Tu doncs, fill meu, fes-te sempre mes convincent utilitzant el don que has rebut per mitjança de Jesús Crist, i transmet les coses que has escoltat de mi en presencia de molts testimonis, a persones fidedignes (πιστοῖς, pistois) que estiguin capacitades per ensenyar-les a altres ».(2Timoteu 2:1...2) I referint-se a si mateix, a Apol·lo i Cefas, escriu: « Considereu-nos com a homes, com ajudants de Crist i administradors de les revelacions divines. Ara lo que s’exigeix dels administradors (οἰκονόµοις, oikonòmois), es que cada un d’ells sigui trobat fidel (πιστὸς, pistòs )» (1Corintis 4:1...2).

 

       9 Amb respecte al administrador, Jesús dona a entendre alguna cosa més; revela profèticament que haurà qui exercirà la administració rebuda de manera infidel i imprudent, per que desprès de la pregunta que inicia aquest article, i desprès de designar feliç al servidor fidel, diu: « Però si aquell servent es diu al seu cor: “El meu senyor tarda en arribar”, i comença a colpejar als servents i a les serventes, a menjar, a beure i embriagar-se, el senyor d’aquell servent arribarà en el dia que no lo espera i en un moment que no coneix, i al castigarà severament, assignant-li destí amb els infidels»(Lluc 12:45...46).

En harmonia amb això, quan en l’any 55 Pau escriu des de Macedònia la seva segona carta als Corintis, avisa als integrants que l’administrador infidel començava ja a manifestar-se, i escriu: «Aquest son apòstols falsos, operaris fraudulents que es disfressen d’apòstols de Crist, i no es que sigui sorprenent, perquè també Satanàs es disfressa d’àngel de llum, no és doncs cosa extraordinària que els seus ministres es disfressin de ministres de justícia. No obstant això, el seu final serà segons les seves obres» (2Corintis 11:13...15).

 

       10 En quin sentit diu Jesús , que en pensar que el seu senyor es retarda, l'administrador infidel «comença a colpejar als servents les serventes, a menjar, a beure i emborratxar-se»?

Si l'encàrrec de l'administrador fidel és el de distribuir aliment espiritual, també el menjar , el beure i emborratxar evidentment ha de  considerar-se en sentit espiritual . Aquestes paraules donen doncs a entendre que distribueix aliment adulterat i begudes que atordeixen, i causen l'oblit del significat de la sana doctrina apostòlica.
Ja en el seu dia, Pau reprèn així als deixebles que estaven a Corinti : «quan arriba un de predicant-vos a un altre Jesús , a un diferent del que nosaltres us hem predicat,  o si es tracta de rebre un esperit diferent del que heu rebut o una bona nova diferent de la que heu acceptat, vosaltres escolteu amb gust » ( 2Corintis 11:4 ) . I en diverses ocasions , escriu a Timoteu : « L'esperit ens diu explícitament que en els últims temps ( de la veritable congregació apostòlica , ndr ) alguns s'allunyaran de la fe i prestaran oïda a esperits seductors i doctrines de dimonis, desviats per la hipocresia d'uns impostors ( l'administrador infidel , ndr ) assenyalats amb una marca de foc en la seva pròpia consciència » (1Timoteu 4:1...2) . « Està en arribar el temps en què ja no suportaran la sana doctrina, i segons els seus propis desitjos, es circumdaran de mestres ( l'administrador infidel , ndr ) per escoltar el que els complau , no escoltaran ja la veritat i es tornaran a històries falses » (2Timoteu 4:3...4) . «Si algú ensenya una cosa diferent i no s'até amb respectuós temor a les sanes paraules de nostre Senyor Jesús Crist , és arrogant i no comprèn res , ja que es concentra en discussions d'arguments controvertits i interpretacions de paraules , de les que neixen odi , rivalitat, calúmnies, malvades sospites i controvèrsies violentes entre persones de ment corrupta i privada de la veritat, que consideren l'espiritualitat com un mitjà per a la seva avantatge personal » (1Timoteu 6:3...5) .

 

       11 Aquest administrador infidel que Pau cataloga entre les persones de ment corrupta i privada de la veritat, es va erigí mestre d’aquells que, com diu Pau, ja no suportaran la sana doctrina apostòlica. En l’any 51, l’apòstol adverteix als deixebles del perill de prestar atenció a les conjetures i especulacions del fals mestre, i els diu: «Germans, amb respecte a la presencia del nostre senyor Jesús i a la nostra reunió amb ell, no os deixeu confondre o torbar amb facilitat per discursos o presumptes declaracions inspirades, ni per qualsevol carta que es faci passar per nostre, sostenint la afirmació de que el dia de Yahúh és imminent» (2Tesalonicens 2:1...2).

A la mort dels apòstols, l’administrador infidel va anar molt més allà. Voluntàriament va ignorar el principi establert per Pau i per Apol·lo, es a dir, «el principi de no anar més enllà del que està escrit, amb la fi de que ningú se senti superior als altres» (1Corintis 4:6). Els debats d'arguments polèmics i d'interpretacions de paraules van augmentar entre els deixebles, dividint-los en moltes sectes. Uns tres segles més tard, el servent infidel va prendre el control total d'un cristianisme dividit, va unificar les diverses interpretacions en una doctrina viciada, i va donar a llum l'apostasia predita per Jesús i els seus apòstols.

 

       12 Pau ho havia ja anunciat quan va escriure : « No us deixeu enganyar per cap , perquè no pot arribar (el Dia de Yahúh ndr) abans de l'apostasia, abans que es manifesti l'home de pecat, el fill de la perdició,  l’opositor que s'enalteix sobre qualsevol cosa considerada divina o objecte de reverència, i que prenent seient en un lloc diví, ostenta divinitat. No recordeu que mentre era entre vosaltres us deia aquestes coses? Vosaltres sabeu el que ara el reté ( l'autoritat dels apòstols de Jesús , ndr ) a fi que només es manifesti en el temps establert. Perquè aquest desconegut transgressor ja està obrant , però en el que sigui retirat allò que el reté (a la mort dels apòstols, ndr), es revelarà llavors el transgressor que en el moment de la manifestació de la seva presència, el Senyor sentenciarà a la destrucció i aniquilarà. Aquest es presenta segons el poder de Satanàs, amb senyals potents i prodigis enganyosos per seduir mitjançant la injustícia als que moren , que són els que no han estimat la veritat per poder ser salvats. Per això, Déu els envia un esperit de confusió perquè puguin creure la mentida i siguin tots jutjats per no haver cregut la veritat, i per haver experimentat plaer en la injustícia » ( 2Tesalonicens 2:3...12 ) .

 

       13  Poc després que els apòstols morissin, la congregació apostòlica genuïna va deixà també d'existir, com Pere havia predit voltant de l'any 64, quan avisa els deixebles: «Ja que tot està a punt d'acabar, pregueu, i sigueu prudents i vigilants» (1Pere 4:7). També Joan, que va sobreviure als altres apòstols i va veure sorgir moltes teories especulatives dins de les congregacions, va anunciar l'any 98, poc abans de la seva mort, el final de la congregació veritable i escriure als deixebles: «Fillets, aquesta és l’última hora. Doncs tal com heu sentit que ha de venir l’ anticrist, ara han aparegut molts anticristos i per això sabem que és l'última hora. Ells han sorgit de entre nosaltres però no eren dels nostres. Si haguessin estat dels nostres  romandrien amb nosaltres, però havia de manifestar-se que no tots són dels nostres» (1Joan 2:18...19).

Quan Joan afirma: «han aparegut ara molts anticristos», ens dóna a conèixer que al final del primer segle, la sana doctrina estava sent desnaturalitzada per interpretacions que desfiguraven la realitat, i en particular, per la diversitat d'hipòtesis respecte a la personalitat de Jesús. Joan va ser l'últim d'aquells que obstaculitzaven l'avenç de l'apostasia i que podien desmentir amb total autoritat als que anomenava "anticristos", pel fet que predicaven a «un altre Jesús», a un diferent del que els apòstols havien predicat.

 

       14 Els molts anticristos van donar origen a desenes de sectes que estaven en violent contrast entre si i que van sobreviure fins al concili ecumènic de Nicea , l'any 325 . Aquest concili, desitjat i patrocinat per l'emperador Constantí per a la unificació del seu imperi mitjançant la unificació religiosa, va donar poder a l'administrador infidel, que menyspreant l'ensenyament del servidor fidel i prudent, va establir en la cristiandat una doctrina contaminada i heterogènia. Aquests fets van complir plenament la predicció de Pau, que referint-se al Dia de Yahúh, havia dit als deixebles:«No us deixeu enganyar per cap, perquè no pot arribar abans de l'apostasia, abans que es manifesti l'home de pecat» (2Tesalonicens 2:3...4) que amb el temps la establiria. Aquesta unió religiosa que va ser aconseguida amb violència i morts, i sostinguda amb gran rigidesa, va acabar trencant-se amb el transcurs dels segles, i des de llavors , les divisions s'han multiplicat desmesuradament, com es mostra en el següent esquema.

       15 Cap a l'any 65, Pau va anunciar a Timoteu, que arribaria un moment en què els deixebles s’envoltarien de mestres per sentir el que els complaïa i es tornarien a històries falses (2Timoteu 4:3...4), i així va passar. Per aquesta raó Jesús, que també havia profetitzat aquest fet, es va preguntar en una ocasió: «Quan el Fill de l'home torni, trobarà la fe (la veritable doctrina, ndr) sobre la terra?» (Lluc 18:8).
Cadascuna de les denominacions de la Cristiandat afirma ser la veritable església de Crist, però si examinem la seva doctrina teològica a través de l'Escriptura, trobem que d'una manera o altra, el Jesús que prediquen és diferent del que els apòstols van predicar, i que també la seva bona nova és diferent de la que van impartir els deixebles de Crist (2Corintis 11:4). Podem doncs preguntar on està la unió en el pensament, l'amor i la convicció, que Jesús va indicar com un senyal distintiu de la seva veritable congregació, quan va dir: « Jo els he donat la glòria que tu m'has donat,  perquè siguin un igual que nosaltres som un, jo en ells i tu en mi, per que siguin perfectes en l’ unitat, i per que el món conegui que tu m'has enviat » (Joan 17:22...23)  .
La unitat en Crist havia deixat d'existir en el moment en què la congregació apostòlica de Déu, l'única aprovada per Ell, va arribar a la seva fi poc després del primer segle, com va predir Jesús amb la paràbola del blat i el jull, (Mateu 13:24...30) i com adverteix Joan quan escriu: « Fillets, aquesta és l'última hora ... » . Però Jesús també va declarar: «les portes del hades ( o sepulcre , ndr ) no prevaldran sobre ella » (Mateu 16:18), no podran tancar-la per sempre, perquè com li va dir a Joan, ell posseeix «la clau de la mort i del hades» (Apocalipsi 1:18), i al seu retorn, « enviarà els seus àngels ... i ells reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d'un extrem a l'altre dels cels » (Mateu 24:31 ).

 

       16 Què ha passat amb l'administrador fidel i prudent , i amb el seu encàrrec?
Encara que els deixebles que constituïen l'administrador de l'aliment espiritual legítim, van finalitzar fidelment la seva tasca a finals del primer segle, l'aliment que van distribuir sustenta encara avui en dia, als que el busquen. No obstant això, en l'evangeli de Mateu llegim que al costat dels senyals de la seva tornada, Jesús diu: « " Qui és el servidor fidel i prudent, que el senyor ha posat al capdavant dels seus domèstics per donar-los el menjar al seu temps? Feliç aquell servidor a qui a l'arribar, el seu senyor trobi fent-lo així ... » (Mateu 24:45...47), i amb aquestes paraules esmenta a un servent que en aquells dies, distribuiria aliment espiritual genuí.
Molts han pretès ja personificar a aquest administrador fidel i prudent, particularment a partir de la segona meitat del segle dinou, però el que aquests supòsits administradors han distribuït i segueixen distribuint, és potser un aliment espiritual excel·lent, fidel a totes les veritats que troben en l'Escriptura?

 

       17 En realitat, no. És cert que hi ha qui han rebutjat algunes doctrines espúries que van ser introduïdes per l'apostasia durant els primers segles, però per sostenir les seves pròpies hipòtesis, han manipulat el sentit d’alguns versicles, sense pensar que «les mosques mortes fan pudent el bàlsam del perfumista» (Eclesiastès 10:1), el mateix que qualsevol falsedat, tot i que insignificant, dins de la doctrina revelada per  l’esperit de Deu.

Afegint preceptes humans a l'ensenyament de l'esperit, segueixen el camí dels antics fariseus, als que Jesús va dir: « heu anul·lat la Paraula de Déu per causa de la vostra tradició. Hipòcrites, bé va profetitzar de vosaltres Isaïes quan va dir: Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. En va em reverencien, per que ensenyen doctrines que són preceptes humans» ( Mateu 15:6...9 ). I és que com ells, en lloc de promoure una obediència de cor als principis que l'Escriptura proposa, integren al seu ensenyament desenes de regles i mandats procedents dels seus propis judicis i reflexions, fent així deixebles de la seva secta o societat, però no de    Crist.
Tot i que Pau declara: «les profecies passaran, les llengües cessaran i les revelacions acabaran » (1Corintis 13:8 ), és a dir, que els dons atorgats als deixebles del primer segle serien temporals, hi ha qui encara creuen posseir-los. Així, alguns s'atreveixen a profetitzar imprudentment, presumptes dates de la fi del món i de la presència de Crist, que fallant, són patèticament retardades vegada després de vegada. Diuen conèixer i obeir l'Escriptura, però ignoren aquestes paraules de Jesús: « d'aquell dia i hora, ningú sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó només el Pare » (Mateu 24:36 i Marcos 13:32), « Vigileu doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor ... Per això, també vosaltres estigueu preparats, perquè en el moment que no penseu, el Fill de l'Home vindrà » (Mateu 24:42,44). I Jesús mateix avisa a qui llavors li esperin: «Si algú us diu: " Mireu, el Crist és aquí o allà, no ho cregueu. Perquè sorgiran falsos cristos (ungits) i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis capaços d'enganyar, si fos possible, als mateixos elegits. Mireu que us ho he predit ! Així que si us diuen: "Està al desert ", no sortiu, "Està en les estances" ( una presència invisible, ndr ), no ho cregueu » ( Mateu 24:23...26 ) .

 

       18 Com reconèixer en el nostre temps l’ensenyança de l’administrador fidel i prudent? Si be en l’evangeli de Mateu, Jesús no utilitza el termini οἰκονόμος (oikonomos) o administrador com lo fa Lluc en el capítol 12 del seu, si no la paraula δοῦλος (doulos), que literalment significa servidor, les dues qualitats que caracteritzen a aquest servidor son les mateixes que las de l’administrador, es a dir, πιστὸς (pistós) fidel i fiable, i φρόνιµος (frónimos), prudent i perspicaç. Aquestes qualitats garanteixen que l'aliment espiritual que distribueix no prové de mutables interpretacions personals sinó d'una minuciosa investigació de les Escriptures, i sense anar més enllà del que està escrit, evitant declaracions imprudents que puguin comprometre la seva credibilitat.

Com en el primer segle, la seva informació està destinada als que sincerament, volen seguir el camí indicat per Jesús als seus deixebles, i que «cauts com serps i pacífics com coloms » (Mateu 10:16), tenen en ment aquestes paraules de Joan , « Estimats, no poseu fe en tots aquells que es diguin inspirats, poseu-los a prova per saber si la seva inspiració prové de Déu, perquè en el món han sorgit molts falsos profetes» (1Joan :4:1)

 En l'esforç de conrear una actitud justa i objectiva, resulta doncs indispensable posar a prova el que creiem, i estar disposats a fer els canvis pertinents per adequar la nostra vida espiritual a la voluntat del nostre Déu Yahúh, escoltant aquest consell de Pau: «Examineu vosaltres mateixos si esteu en la fe, (l'ensenyament veritable ndr . ) poseu-vos a prova o no reconeixereu que Jesús Crist està amb vosaltres, a no ser que estigueu desaprovats» (2Corintis 13:5).

( ndr = Nota del redactor )