Articuls


El regne de Deu ¿Realitat o Al·legoria?

 

1     Els esdeveniments que en el mon succeeixen tots els dies, demostren que malgrat les temptatives efectuades durant mil·lennis, la humanitat no ha pogut trobar una pau i una felicitat durable. En les Escriptures es declara que això es degut a que rebutjant l’autoritat del seu Creador, els homes han buscat per mitjança de qualsevol mitjà, una forma de eficaç i estable autogovern, sense aconseguir-lo, ja que cap govern humà ha pogut mai satisfer permanentment a tots els seus súbdits amb rectitud i imparcialitat.

Malgrat que durant els dos últims segles, la humanitat ha desenvolupat habilitats científiques i tecnològiques sense precedents, no ha pogut eliminar totes les malalties que sofreix ni la mort i la infelicitat que aquesta causa. A mes, les nacions persisteixen en el disseny i desenvolupament de tot tipus d’armes, que per altre costat, tenen un gran mercat, ja que sorgeixen guerres i revolucions en un lloc darrera altre. No obstant els esforços, la misèria i la criminalitat augmenten en el mon mes ràpidament encara que l’índex de creixement de la població humana, m’entres els deserts es fan mes grans en la terra i la cobdícia se uneix a la tecnologia per contaminar en gran escala l’aire i l’atmosfera, l’aigua i el sol.

L’impossibilitat de satisfer necessitats bàsiques empeny a molts cap a una recerca angoixosa, i fugint de guerres i misèries, milers de persones abandonen la seva terra sense saber a on podran establir-se, amb l’esperança de trobar en un altre lloc, una major estabilitat.

Que apropiades resulten en aquet temps les paraules del rei Salomó, que diu: “Tot això es lo que he vist aplicant el meu cor a tot lo que es fa sota el sol, en un temps en que l’home domina sobre del home per al seu mal”. (Eclesiastès 8:9)

 

Podem doncs preguntar-nos ¿Tot això te remei?

                                                                                             

2     Certament que lo te; en les Escriptures no nomes es revela quin serà, es donen també a conèixer detalladament els temps i les formes establertes per Deu per arribar a la solució duradora i definitiva. I si be pot semblar que aquet moment triga excessivament, podem estar segurs de que arribarà i que totes les seves promeses es compliran. Nomes ell coneix exactament els temps que ha establert per al desenvolupament del seu propòsit; en quant això, el profeta Daniel escriu: “beneit sigui per sempre el nom de Deu, per que seus son la sapiència i el poder ... ... El revela lo profund i lo que està ocult; sap lo que i ha en les tenebres per que en ell mora la llum”. (Daniel 2:20..22) Referint-se a aquell moment, Mateu i Marc relaten que Jesús va dir: “...d’aquell dia i hora ningú sap, ni els àngels dels cels, ni el fill, només el Pare”. (Mateu 24:36 i Marc 13:32) I al escriure als deixebles, Pera comenta: “... el SENYOR no es retarda en el compliment de la seva promesa, com pensen alguns, mes be ens mostra la seva paciència , per que vol que tots tinguin l’oportunitat de arribar a la conversió, sense que ningú sigui destruït”. (2Pera 3:9)

 

3     Totes les coses que es refereixen a aquesta promesa i al seu compliment, son considerades per els escriptors de la Bíblia, com un secret sagrat, però encara així per mitjança del profeta Amós, Deu havia dit: “Veritablement, res portarà a termini el Senyor Yahúh, sense revelar el seu secret als seus servents els profetes”. (Amós 3:7) I l’apòstol Pau confirma aquestes paraules escrivint: “De manera que en harmonia amb la seva generosa benignitat, ens ha donat la sapiència i el discerniment necessaris per comprendre el seu secret sagrat, que es la disposició presa temps enrere, de que al arribar el temps establert reuniria de nou totes les coses que estan en els cels i sobre la terra, sota l’administració del Crist”. (Efesis 1:7..10) Podem per tant estar segurs de que la informació necessària per arribar a conèixer la definitiva solució als problemes que angoixen a la humanitat, es troba en les Escriptures.

 

Veiem doncs lo que a propòsit de això es diu en elles

 

4     Uns 730 anys abans de Crist, el profeta Isaïes va escriure: “Per que ens ha nascut un nen, se’ns ha donat un fill, i sobre la seva espatlla estarà la sobirania. I se li anomenarà amb el nom de ‘Portentós Conseller’, ‘Poderós Diví’, ‘Precursor D’eternitat’, ‘Princep de Pau’. De la grandesa i de la pau del regnat no haurà fi, estarà sobre el tro de David i sobre el seu regne per establir-lo i per sostenir-lo amb justícia i rectitud, des de llavors i per sempre. El cel de Yahúh de les multituds portarà això a termini”. (Isaïes 9:6..7) Segles abans de que Isaïes estigues inspirat per escriure aquestes paraules. Deu havia parlat figurativament d’aquet regne, quan desprès de la rebel·lió del home que havia rebutjat el seu govern, es va dirigir al primer i principal enemic de la seva sobirania dient: “...posaré enemistat entre tu i la dona, entre la teva descendència i la seva descendència. Ell aixafarà el teu cap i tu el feriràs al seu taló”. (Gènesis 3:15) Aquesta profecia registrada per Moisès en el llibre del Gènesis, tancava una al·legoria secreta que va ser poc a poc desvelada als seus servidors. Una indicació del seu sentit la trobem ja en la promesa que Deu va fer a Abraham, i que diu: “Beneiré als quals et beneeixin i maldiré als quals et maldiguin, i per mitjança de tu seran beneïdes totes les famílies de la terra(Gènesis 12:23) Així doncs, la benedicció de totes les famílies de la terra es complirien mitjançant la promesa feta a Abraham, i amb respecta a el, Pau diu: “Per fe, va viure com un estranger en el país de la promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob, hereus amb ell de la mateixa promesa, m’entres es mantenia a la espera de la ciutat que te fonaments veritables, i el seu arquitecte i constructor es Deu.” (Hebreus 11:9..10) Aquesta ciutat es menciona també en el llibre de Apocalipsi, a on se li dona el nom de ‘La nova Jerusalem’, relacionant-la amb el regne del cels o regne de Deu.

 

5     Després de revelar que la promesa de benedicció per a totes les famílies de la terra tindrien compliment mitjançant la descendència de Abraham, per conferí un sentit d’immutabilitat a la seva promesa, va afegir un jurament. Llegim: “Per segona vegada va cridar l’àngel de Yahuh a Abraham des de els cels i li va dir: ‘Yahúh declara: ‘Per mi juro, que per haver obrat d’aquesta manera i no haver retingut de mi al teu fill, el teu únic, jo et beneiré en gran manera i augmentaré moltísim la teva descendència, que serà com les estels dels cels i com la sorra de la bora del mar. La teva descendència s’apropiarà del lloc de residencia del seus enemics i ja que has escoltat la meva veu, per mitjança de la teva descendència, totes les nacions de la terra seran beneïdes”.  (Gènesis 22:15..18) L’Apòstol Pau comenta així aquesta escriptura: “Per això Deu, volent demostrar als hereus (a la descendència) amb mes claredat encara, la irrevocabilitat de la seva decisió, intervé amb un jurament, perquè per mitjança de dos actes immutables en los que es impossible que Deu digui mentides, nosaltres que ens hem aferrat fermament a la esperança que se’ns ha posat davant, tinguem un gran estímul”. (Hebreus 6:18)

 

6     Ara be ¿En qui es compleix la promesa que li va ser feta a Abraham i en qui es concreta la profecia del capítol novè del llibre de Isaïes? Pau respon a aquestes preguntes en la seva carta als gàlates, quan escriu: “ ...la promesa se li va fer a Abraham i a la seva progènie, no diu ‘i a les progènies’ com si parles de moltes; com parlant d’una sola, diu ‘i a la teva progènie’, que es el Crist.(Gàlates 3:16) I ja que Jesús Crist es el principal de la progènie d’Abraham i aquell que per mitjança de qui totes les nacions seran beneïdes, el benefici del seu ministeri no podia quedar restringit a la nació d’Israel;l’apòstol Pau aclareix aquest assumpte i diu: “... per mitjança de Crist Jesús, la benedicció d’Abraham ha pogut arribar a les persones de les nacions, per que mitjançant la seva fe, pugessin arribar a ser participes de la promesa del esperit”, (Gàlates 3:14) i dirigint-se als deixebles de les nacions, afegeix: “...d’acord amb la promesa, si pertanyeu al Crist, també sou hereus i descendència d’Abraham”. (Gàlates 3:29)

 

7     Resulta per tant evident que aquells que son hereus de la promesa pertanyen al cos de Crist, es a dir al grup o equip que el seu cap es Crist. Aquet es el ‘cos’ que Pau identifica com progènie d’Abraham en Gàlates 3:16, i designa com el Crist. Preguntem-nos ara ¿Quina es l’herència que Deu ha preparat per aquets hereus de la promesa i el seu cap Jesús? Pau escriu en la seva carta als deixebles de Roma: “...la promesa rebuda per Abraham i la seva descendència, de ser els hereus del mon, no va ser en virtut de la Llei, si no en virtut de la justificació que deriva de la fe”. (Romans 4:13) Però ¿Qui son aquets hereus? I ¿D’eon venen? De nou les paraules de Pau ens ajuden a comprendre, ell escriu: “De manera que quan ell diu: ‘Seu a la meva destra fins que posi als teus enemics com escambell als teus peus’, no es dirigeix als àngels, ja que tots ells son esperits encarregats d’un ministeri, i enviats per donar assistència als que han estat comprats per rescat.” (Hebreus 1:13..14)

 

8     Quan Crist, com diu l’escriptura, “desprès d’haver complit amb la purificació dels pecats mitjançant el sacrifici d’expiació,” i es va seure “a la destra de la Majestat divina en lo mes alt dels cels”, (Hebreus 1:13) va adquirir per mitjança de la seva redempció, a un número determinat de persones perquè comparteixin amb ell les responsabilitats del regne que el seu Pare li havia concedit. En harmonia amb això, durant l’últim sopar va tancar un pacte amb els seus dotze apòstols, els primers elegits per aquet menester, i els va dir: “Els reis de les nacions les dominen com senyors absoluts, i els que exerceixen el poder sobre elles es fan anomenar Benefactors; però no així vosaltres, ja que el major entre vosaltres sigui com el mes jove i el que governa com el que serveix. Per que ¿Qui es major, el que està taula o el que serveix? ¿No es el que està a taula? Doncs jo estic en mig de vosaltres com el que serveix. Vosaltres sou els que heu perseverat amb mi  en les meves probes; jo, per la meva part, disposo per vosaltres un Regne, tal com el meu Pare lo ha disposat per mi, per que mengeu i beveu a la meva taula en el meu Regne i os seieu sobre trons per jutjar a les dotze tribus d’Israel. (Lluc 22:25..30) Des de llavors Deu a elegit a uns altres fills perquè formin part del regne, a uns homes que com Pau escriu:, “...des de el principi ha reconegut i ha designat per ser modelats a semblança del seu fill, perquè ell sigui el primogènit de molts germans”. (Romans 8:29)

 

9     L’apòstol Joan escriu en el primer capítol del relat de la revelació que Jesús li va concedí: “Joan, a les set congregacions que estan en l’ Àsia. Favor i pau d’Aquell que es, que era i que ha de venir, dels set esperits que estan davant del seu tro i de Crist Jesús, el testimoni fidel, el primer que ha estat ressuscitat de entre els morts, el jutge dels reis de la terra. Per aquell que en ama i ens ha alliberat dels nostres pecats mitjançant el seu propi sacrifici, fent de nosaltres un regne de sacerdots per al seu Deu i Pare, sigui la gloria i el poder per els segles dels segles. Així sigui”. (Apocalipsi 1:4..6) I fent mes tard referència a aquets elegits per Deu per formar part del cos de Crist, “que havien estat sacrificats per donar testimoni de la Paraula de Deu”, (Apocalipsi 6:9) s’afirma “¡Feliços i sants son els que obtenen la primera resurrecció! Sobre ells no te poder la segona mort, ells seran sacerdots de Deu i regnaran els mils anys junt a Crist.” (Apocalipsi 20:6) Aquestes paraules confirmen el compliment de la profecia que es troba en el llibre de Daniel i que diu: “...llavors els sants del Altíssim rebran la dignitat reial i posseiran la sobirania per sempre, per al segles dels segles... ...i el regne, l’autoritat i la grandesa dels regnes que estan al dessota de tots els cels, seran lliurats al poble dels sants del Altíssim, i el seu regne serà un regne etern, i tots els poderosos lo respectaran i obeiran”. (Daniel 7:18..27)

 

10   Tal com considerem en la introducció, cap govern humà pot ni podrà mai resoldre els problemes i els mals de la humanitat, però ¿Quina classe de govern serà el regne de Deu? En resposta a les preguntes que Pilatos li feia a Jesús va revelà la naturalesa i origen del seu regne, dient: “El meu Regne no es d’aquet mon, Si el meu Regne fos d’aquet mon, la meva gent hagués combatut perquè no fos lliurat als jueus; però el meu Regne no es d’aquí. Y Pilatos li va dir: ‘Llavors ¿Tu ets Rei?’ Jesús va respondre: ‘Si, tal com dius, soc Rei. Jo he nascut per això i per això he vingut al mon...”(Joan 18:36..37) Amb aquestes paraules Jesús donava a entendre que el seu regne no consistiria en un altre temptativa o experiment humà, si no en el retorn als orígens, o sigui, en el restabliment de l’ordre establert per Deu i desafiat per la rebel·lió succeïda en Edèn. En harmonia amb això, Pau escriu que Deu, “...al arribar el temps establert, reunirà de nou totes les coses que estan als cels i sobre la terra, al dessota la administració del Crist” (Efesis 1:7..10) La mateixa predicació de Jesús mostrava que el seu regne no provenia de la humanitat; Mateu escriu que: “...va començar Jesús á predicar i á dir: Penedir-vos, que el regne dels cels s’ha apropat”. (Mateu 7:17)

 

11   Moltes de les confessions de la Cristiandat afirmen que el Regne de Deu no es un regne literal si no una condició del cor, i per sostenir-lo es basen en una traducció errònia de l’evangeli de Lluc. Per exemple, en la versió catòlica de Nacar-Colunga, els versicles 20 i 21 del capítol 17 diuen així: “Preguntant els fariseus sobre quan arribaria el regne de Deu, els va respondre, dient: No ve el regne de Deu ostensiblement. No es podrà dir: Guaita es aquí o allà, per que el regne de Deu està dintre de vosaltres”. Però ¿Perquè raó pot dir-se que aquesta traducció no es correcta ni fidel al sentit del text? Analitzem el text grec citat, o sigui: “hê  basilea tou theou entos humôn estin”, i que diu literalment: “el regne de Deu entre vosaltres es”. L’adverbi ‘entos’ no pot ser traduït aquí com ‘dintre’ si no com ‘entre’. Per que tingui el significat dintre hauria d’anar precedit per l’article ‘to’, o sigui, en el text estaria escrit ‘to entos’ cosa que no succeeix. A més, certament que Jesús podia dir que el Regne de Deu estava entre ells, ja que ell era el seu rei, el rei ungit de Deu, i molts dels que escoltaven formarien part del seu regne o govern. Desprès de la mort de Jesús, en el dia de Pentecostes van ser elegits els primers 120, i mes tard, molts mes. 

 

12   Per  altre costat, diferents confessions cristianes sostenen que el Regne de Deu es en realitat l’església, però també aquesta interpretació li manca sentit  a la llum de les Escriptures, ja que, per que tal com s’ha mostrat, el Regne de Deu o dels Cels no consisteix en un regne terreny, si no en un govern diví que procedeix dels cels i que governarà la terra sencera d’acord amb l’amor, la rectitud i la justícia de Deu. Del moment en que aquet regne sigui establert es diu: “ I en els dies d’aquets reis, el Deu dels cels farà sorgir un regne etern que no serà destruït ni passarà a cap altre poble; triturarà a tots aquets pobles i els extingirà, però ell subsistirà per sempre”. (Daniel 2:44)

 

13   L’ historiador Herbert George Wells va escriure: “La doctrina del Regne Celestial, que va ser la primordial ensenyança de Jesús i que tan escàs paper desempenyora en els credos cristians, es certament unes de les doctrines mes revolucionaries que van commoure i transformar mai el pensament humà”. I en realitat, es ben cert que la majoria de les confessions de la Cristiandat han oblidat el tema principal de la ensenyança de Jesús, o sigui, el restabliment del regne de Deu en els cels i en la terra, segons el propòsit inicial del Creador, però per als que desitgin seguir l’ensenyança de Jesús, el promès Regne dels Cels que ell va ensenyar a demanar al Pare en la oració coneguda com el Parenostre, es l’ensenyança prioritària de la seva fe.

 

¿Quins seran els beneficis que el govern del Crist proporcionarà a la humanitat?

 

14   Uns dels principals serà el de alliberà a la humanitat de la corrupció o mort. L’apòstol Pau diu que “...l’ humanitat sencera està esperant ansiosament la revelació dels fills de Deu, per que no va ser sotmesa a la futilitat per voluntat pròpia, si no per culpa d’aquell que va transgredir. Per això també mante l’esperança d’arribar a ser emancipada de la esclavitud a la corrupció.” (Romans 8:19..21) I en harmonia amb això, afirma: “Igual que per causa del primer home el pecat va entrà al mon, per causa  del pecat, la mort es va estendre a tots els homes, per que tots van heretar el pecat.(Romans 5:12) La humanitat quedarà doncs lliure d’una mort heretada per causa de la culpa d’Adan. Pau lo explica així: “...i si per mitjança de la transgressió d’un sol home, va regnà la mort, per mitjança d’un sol home, Jesús Crist, regnarà la vida en aquells que rebin el generós don de la justificació”. (Romans 5:17)

 

15   Aquesta meravellosa oportunitat havia ja estat promesa uns 730 anys abans de la arribada de Jesús, quan el Profeta Isaïes va escriure: “El Senyor Yahúh destruirà per sempre la mort secarà les llàgrimes dels ulls de tots i farà desaparèixer de sobre la terra sencera la deshonra del seu poble. Així lo ha dit Yahúh”. (Isaïes 25:8) I també: “Cap habitant dirà: ‘Estic malat’, ja que el poble que allà habita, li serà perdonada la seva iniquitat”. (Isaïes 33:24) “Llavors s’obriran els ulls dels cecs i se destaparan les oïdes dels sords. Llavors saltarà l’esguerrat com un cérvol i clamarà la llengua dels muts. Per que brotaran aigües en el desert i torrents en la estepa, i la terra abrasada es convertirà en un estany i les àrides en fonts d’aigua. En la guarida reposaran els xacals sobre el verdor de canyes i juncs”. (Isaïes 35:3..7) L’envelliment i el deteriorament relacionat amb la malaltia i la mort deixaran d’existir. Aquet es un altre dels beneficis de la redempció que Crist va proporcionar als homes, un benefici predit en les Escriptures, quan Moisès va escriure en el llibre de Job: “...si trobés un àngel favorable, un nomes entre els milers que fent de mitigador, afirmes la seva justificació, un que li mostres compassió i digues-hi: ‘¡He trobat un rescat per ell, redimeix-lo de baixar a la fossa!’ La seva carn es tornaria llavors mes ufanosa que en el seu vigor i tornaria als dies de joventut. Suplicaria a Deu, i ell l’escoltaria i li mostraria amb alegria el seu rostre, per que l’home seria restituït a la rectitud...”(Job 33:22..26)

 

16   Parlant de lo que passaria llavors, els fills de Coré van escriure en els Salms: “Veniu a contemplar les obres de Yahúh, que ha prestat atenció a la terra. Fins el confí de la terra ha fet terminar les gerres; trenca l’arc, parteix les llances en dos i crema en el foc els carros. ‘Pareu i sapigueu que jo soc Deu ¡Serè glorificat entre les nacions! ¡Serè glorificat sobre la terra!’” (Salm 46:9..11) En tota l’historia de la humanitat, cap govern humà ha arribat a eliminar la violència,però el regne de Deu lo farà, : “...ja que els dolents seran desarrelats, però els que esperen en Yahúh posseiran la terra. Una mica mes i no haurà  impius, miraràs el seu lloc però ja no i seran, llavors els humils heretaran la terra i es meravellaran en la abundància de la pau”. (Salm 37:9..10) Quan el judici de Deu elimini als malvats, ja no faran falta les presons, policia o panys a les portes; la humanitat quedarà lliure d’aquets temors i nomes persistirà el temor respectuós degut al Creador i a Crist el rei que ha designat. El profeta Miquees escriu que “... llavors jutjaran entre molts pobles, enjudiciarà a poderoses nacions llunyanes, que forjaran les seves espases en arades i les seves llances en dalles;  no aixecaran l’espasa una nació en contra d’altre i no aprendran la guerra. Cada un s’asseurà baix la seva parra i baix la seva figuera i no haurà qui causi temor, ja que la boca de Yahúh de les multituds lo ha declarat”. (Miquees 4:3..4)

 

17   Malgrat de la capacitat i la abundància que ni ha en la terra, avui en dia existeixen més de mil tres-cents milions de persones que moren de gana o per desnutrició i manca d’aigua potable, però referint-se al regne de Deu, Salomó escriu en els Salms: “¡Ell jutjarà amb rectitud al teu poble i als teus afligits amb justícia... ...Haurà abundància de grà sobre la terra i bressolarà el seu fruit en el cim dels monts com el cedre del Líban, floriran des de la commoció, com l’ herba de la terra”.(Salm 72:1.2,16) I Isaïes escriu unes paraules que es   comprenen tant en sentit al·legòric com literal, diu: “Llavors el llop i el xai viuran en pau, el tigre i el cabrit descansaran junts, el vedell i el lleó creixeran un al costat de l’altre, i es deixaran guiar per un nen petit. La vaca i l’osa seran amigues, i les seves cries descansaran juntes. El lleó menjarà pasto, com el bou. El nen podrà juga en el forat de la cobra, podrà ficar  la ma en el niu de la serp. En tot el meu mont sant no haurà qui faci cap mal, per que tal com l’aigua omple la mar, omplirà el coneixement de Yahúh la terra sencera”. (Isaïes 11:6..9)

 

18   Veritablement ens es difícil imaginar qualsevol cosa així, si no es amb els ulls de la fe, però totes les coses promeses per Deu mitjançant dels seus profetes s’han complit puntualment fins ara i l’apòstol Joan afirma que Deu mateix garanteix que “ ...eixugarà tota llàgrima de” els ulls de la humanitat i “ja no haurà mort, ni dol, ni plors ni dolor, per que les coses anteriors han passat”. I després declara “Aquell que es seu en el tro em va dir: ‘Mira, faig noves totes les cosses’ i va continuar: ‘Escriu, per que aquestes paraules son fidels i veritables’.(Apocalipsi 21:4..5)

 

¿Quan serà establert el Regne dels Cels?

 

19   Els deixebles que van seguir a Jesús durant el seu ministeri, no tenien encara les idees massa clares amb respecte a lo que el Regne dels Cels significava per la humanitat, i malgrat de que Jesús les havia explicat en paràboles que era un esdeveniment futur, creien que ell lo anava a establir immediatament, per això li van preguntar: “’ ¿Vas a restablir en aquest temps el Regne d’Israel?’” Però “ell els va contestar: ‘A vosaltres no os pertoca conèixer el temps i el moment que ha fitxat el Pare amb la seva autoritat’”. (Fets 1:6..7) Nomes desprès d’haver rebut l’esperit en el dia de Pentecostès, sen van adonar que el Regne dels Cels arribaria en temps futurs i llavors Pera, desprès de curar a un home paralític de naixement, va parlar de Jesús als que havien contemplat el miracle i va dir també: “Es necessari que ell continuï en el cel fins que arribi el temps de la restauració de totes les coses, tal com Deu lo ha anunciat des de fa segles mitjançant dels seus sants profetes.” (Fets 3:21) Referint-se a aquet temps de restauració de totes les coses mitjançant el Regne dels Cels, Jesús “...els va afegir una paràbola: ‘Mira la figuera i tots els arbres. Quan ja tinguin brots, al mirar-los, sabreu que l’estiu està proper. Així també vosaltres, quan veieu que succeeix això, sapigueu que el Regne de Deu està proper’”. (Lluc 21:29..31)

 

¿A quins successos es referia Jesús?

 

20   Des de la antiguitat, els profetes descriuen esdeveniments que assenyalarien aquest significatiu període. Els deixebles de Jesús van registrar les seves paraules amb respecte als diferents successos que constituirien la senyal de la proximitat del seu retorn i de la instauració de regne de Deu, en els capítols 24 i 25 de Mateo; 13 de Marc i 21 de Lluc; i també en la 2 de Timoteu 3: 1.5; en 2Pera 3:3.4 i en el relat de Joan, en Apocalipsi 6:1.8.

 

21   En harmonia amb la seva descripció, la ‘senyal’ està constituïda per el desenvolupament combinat de diversos esdeveniments pràcticament simultanis, i per tant, el seu compliment requereix que tots ells es manifestin durant una mateixa generació. Per aquest motiu Jesús va advertir als seus deixebles: “Apreneu d’aquesta paràbola de la figuera: quan les seves branques ja estan tendres i broten les fulles, sabeu que l’estiu està proper: així, també vosaltres quan veieu tot això sabeu que ell està proper, a les portes. I os asseguro que no passarà aquesta generació fins que tot això succeeixi”. (Mateu 24:32.34) A manera d’il·lustració, considerem les parts destacables de la senyal.

 

22   S’aixecaran nació contra nació i regne contra regne (Mateu 24:7) Durant tota la historia de la humanitat, la guerra ha fet estralls en la terra. Des de el començament de les civilitzacions fins els dies de Jesús, havien hagut infinitat de guerres entre les nacions par la conquista de territoris o simplement per intrigues i motius polítics, a mes d’infinitat de guerres civils, de revolucions i de cops d’estat, per això al parlar de temps que passaria fins al seu retorn, Jesús havia dit: “...també escoltareu de guerres i de informes de guerres; mireu de no alarmar-vos per que això necessariament succeirà, però encara no es el final”. (Mateu 24:6) Però quan Jesús va parlar dels conflictes de ‘nació contra nació i regne contra regne dels últims dies, es referia a una cosa diferent; una profecia paral·lela que ell mateix va revelar a Joan, ens mostra el sentit de les seves paraules. En ella es parla d’un genet que té una missió especifica, llegim: “... va aparèixer un altre cavall d’un color vermell foc. Al seu genet se li va entregar una gran espasa i el poder de treure la pau de la terra, de manera que els homes es matessin uns als altres”. (Apocalipsi 6:4) I a part de les guerres, revolucions i cops d’estat ¿ No estan en tot cas les guerrilles i el terrorisme, minant la pau de les nacions i omplint de violència la terra? En realitat es pot dir que “es lleva nació contra nació i regne contra regne” o que “ es suprimeix de la terra la pau”.

 

23   “...hauran fams en un lloc darrera altre (Mateu 24:7) L’informe 1998-2000 de la FAO sobre la fam, ens mostra que unes 25 mil persones moren cada dia per causa de la fam, a més de 6 milions l’any de nens menors de 5 anys, i que es calcula que ni a al mon uns 840 milions de persones en estat de desnutrició. Això succeïa a l’any 2000, però ¿I en el 2006? La Secretaria de la campanya internacional: ‘MES I MILLOR’ diu que ‘el mon te els recursos i els coneixements tècnics necessaris per eradicar la fam i la pobresa. No es acceptable que 40.000 persones morin cada dia de gana... ... i 1.300 milions visquin en extrema pobresa”. Aquesta no es ja una situació local, si no mundial. En molts països la producció d’aliments, inclús amb l’ajuda de la ciència moderna, no ha pogut mantenir-se amb l’augment de la població. En el llibre de L’ Apocalipsi llegim: “... una veu que sortia de entre els quatre sers vivents va dir: “ Una mida de blat per un denari i tres mides d’ordi  per un denari, però no feu mal ni al oli d’oliva ni al vi”. (Apocalipsi 6:6) Aquestes paraules ens indiquen que en el temps descrit en la profecia, una petita quantitat d’aliments basics com el blat i l’ordi, es vendrien per l’equivalent del salari d’un dia (un denari).

 

24   “...successions de catàstrofes naturals en diferents llocs (Mateu 24:7) Molts han traduït la paraula grega ‘seismoi’ d’aquest versicle, com “terratrèmols”, però aquesta traducció es en aquest punt, reductiva, ja que en realitat, ‘seismoi’ descriu qualsevol catàstrofe natural, com els mateixos traductors reconeixen quan en aquest altre versicle tradueixen així la mateixa paraula: “De cop es va llevar en la mar una tempesta tan gran que la barca quedava tapada per las onades”. (Mateu 8:24) En grec: “kai idou seismos megas egeneto en têi thalassêi, hôste to ploion kaluptesthai hupo tôn kumatôn.”

 

25   Quan la població de la terra augmentava amb lentitud, el treball dels combustibles fòssils no era significatiu i la tecnologia es desenvolupava experimentalment en àmbits restringits, la degradació de la terra ja que continua, era lenta. Però en els últims dos-cents anys, la població de la terra a augmentat ràpidament no obstant de les grans gerres, i les exigències, necessitats i consums d’una societat en desenvolupament , han accelerat el procés de transformació de l’equilibri que ha mantingut la terra en una estabilitat climàtica durant un llarg període de temps.

 

26   Avui dia han estat evidenciades i divulgades moltes de les significatives alteracions que afecten al nostre planeta i aquet fet ha causat i causa una certa alarma. Encara que en els segles anteriors també succeïen catàstrofes naturals, algunes de gran magnitud, la seva freqüència ha augmentat considerablement en els nostres dies, succeint-ne en un lloc darrera altre, tant es així, que la humanitat s’ha habituat a elles i han deixat de ser noticia. Daniel Sarewitz, Professor de Ciència i Societat en la universitat de L’Estat D’Arizona, va declarà  que “El mon ha estat testimoni d’un marcat augment d’aquestes “catàstrofes naturals”, des de els 100 anuals als anys 60, fins las 500 anuals a principis del 2000, i també el professor colombià Omar Dario Cardona, de la Universitat dels Andes, en Bogotà i Director de Centre d’estudis sobre Desastres , va declarà a la BBC, en resposta a la pregunta de si s’esperaven immediates catàstrofes naturals:  “Veiem que els fenòmens naturals causants de desastres, no sols augmentaran la seva gravetat, si no també la seva freqüència”.

 

27   “En diferents llocs, epidèmies” (Lluc 21:11) No fa falta parlar del mals amb els que la  humanitat conviu no obstant els avanços de la ciència mèdica, cada any, el càncer, las malalties del cor, el sida, el paludisme i diferents malalties infeccioses antigues i noves, causen innumerables morts en tots els llocs de la terra.

 

28   En Apocalipsi llegim: “...va aparèixer un cavall de color glauc. El nom del seu genet era ‘Mort’ i de prop el seguia el ‘Hades’ (sepulcre). A ells se els va donar autoritat sobre la quarta part de la terra, per donar mort amb l’espasa , (les guerres) la carestia, les epidèmies mortals i les bèsties ferotges de la terra (Apocalipsi 6:6) Les bèsties representen en les Escriptures a les nacions, es evident que les bèsties ferotges que causen una gran quantitat de morts, fan referència al terrorisme, que constitueix un poder en oposició al poder establert. I en realitat, una quarta part de la terra està ja afectada per aquestes calamitats.

 

29   “Sorgiran molts falsos profetes, que enganyaran a molts” (Mateu 24:11) El numero de declaracions amb respecte al futur immediat del nostre planeta, da lloc a inseguretat i confusió. Per una part, ‘la ciència’ elimina cuidadosament qualsevol menció de Deu, no obstant que l’ordre perfecte de l’univers da fe de la existència d’un disseny i intenció definit per tot lo existent i per altra part abunden en el mon els guies d’espiritualitats esotèriques i els deixebles de creences violentes. Dintre de la cristiandat, son molts els mestres que accepten i imparteixen ‘una bona nova diferent’ (2 corintis 11:4) de la predicada per Jesús i els apòstols, i han abandonat des de fa temps l’esperança de retorn de Crist i instauració en la terra del Regne de Deu, dues promeses repetides moltes vegades en tota la Escriptura. Jesús mateix va parlar als deixebles del seu retorn, i els va explicar: Immediatament desprès de la tribulació d’aquells dies, el sol s’obscurirà, la lluna no donarà el seu resplendor, els estels cauran del cel, i les forces dels cels seran sacsejades. Llavors apareixerà en el cel la senyal del Fill del home; i llavors es glopejaran al pit totes les races de la terra i veuran al Fill de home venir sobre els núvols del cel amb gran poder i gloria. Ell enviarà als seus àngels amb sonora trompeta, i des de els quatre vents reunirà als seus elegits, des d’un extrem dels cels fins l’altre... El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran”. (Mateu 24:29.32,35)

 

30   I també son molts els pastors de les mes de mil cinc-centes sectes cristianes, que interpretant a la seva manera las Escriptures, fan en el nom de Deu, un gran negoci amb la pietat aliena. I entre ells, els que profetitzant dates precises d’un ‘armagedon’ diverses vegades anunciat, sostenen des de fa uns cent anys, que Crist regna ja sobre la terra mitjançant d’una ‘presencia invisible’. Segurament Jesús es referia a alguna cosa així, quan va dir en relació a les senyals del fi: “...si algú us diu llavors: “Mireu, el Crist està aquí o allà, no os lo creieu. Per que sorgiran falsos Cristos (falsos ungits) i falsos profetes, que faran grans senyals i prodigis, capaços d’enganyar, si fos possible, als mateixos elegits ¡Mireu que os lo he predit! Així que si os diuen: “Està en el desert” (una presencia invisible), no sortiu; “Està en l’habitació (una presencia invisible), no os lo creieu. Per que tal com el llamp surt per l’orient i brilla fins occident, així serà l’arribada del Fill del Home”.(Mateu 24:23.27)

 

31   Temps abans de parlar de les senyals del seu retorn, Jesús havia ja advertit als seus deixebles: “Guardeu-vos dels falsos profetes que venen a vosaltres amb disfresses d’ovelles, però per dintre son com llops rapinyaires. Per als seus fruits als coneixereu... Així que per als seus fruits als coneixereu. No tothom  que em digui: ‘Senyor’, entrarà en el Regne dels Cels, si no el que faci la voluntat del meu Pare celestial. Molts em diran aquell Dia: ‘Senyor, Senyor ¿No vam profetitzar en el teu nom, i en el teu nom vam expulsar dimonis,i en el teu nom vam fer molts miracles?’ I llavors jo els declararé: ‘¡Mai os vaig conèixer, aparteu-vos de mi, practicants de injustícia!’” (Mateu 7:15.23) I desprès d’explicar-les, va declarà: “...d’aquell dia i hora ningú sap, ni els àngels dels cels ni el Fill, nomes el Pare. L’arribada del Fill del home serà com en els dies de Noé; per que tal com en els dies que van precedir al diluvi, menjaven, bevien, i prenien muller o marit fins als dia que Noé va entrà a l’arca, i no es van adonar fins que va sobrevenir el diluvi i els va arrossegar a tots, així serà també l’arribada del Fill del Home”. (Mateu 24:36.39)

 

32   I al créixer cada vegada mes l’ iniquitat, es refredarà l’amor de la major part (Mateu 34:12) La delinqüència i la criminalitat han existit des de sempre, però lo evident es que quan es considera el delicte a nivell mundial, es el fet de que se expandeix i augmenta ràpidament, i que aquest augment es real, ja que en nomes un petit percentatge es per la existència d’una major informació. Per  altra costat, amb el propòsit d’establir una legalitat ajustada a criteris ètics diversos, es passa per alt l’equilibri que la obediència a unes lleis morals fonamentals representa, amb el resultat d’una disminució del sentit del deure personal i d’un empobriment de les relacions humanes. La mentida, la infidelitat, la immoralitat en general i la falta de responsabilitat i de respecte per la vida, son coses comuns, i cada any es practiquen desenes de milions de avortaments. Aquesta es la classe de iniquitat que es pot associar amb la profecia registrada en el capítol 24 de Mateu, i que segurament contribueix a que l’amor potencial de les persones es va refredant, m’entres augmenta la indiferència.

  

33   Aquest esdeveniments, en realitat dramàtics, son deguts en part al desconeixement de lo que, segons el Creador de la vida, es el be i el mal. La majoria de les persones viuen de petites il·lusions i accepten el context quotidià sense fer-se moltes  preguntes, per que en realitat, tenen  mancança d’una esperança certa i son conscients de que la vida del home es curta; a més i segons les previsions, tampoc el futur pot oferir-les una major seguretat. Per totes aquestes coses, Deu adverteix mitjançant els seus profetes a les gents del nostre temps: “Buscat a Yahúh tots els humils de la terra, vosaltres que compliu les seves normes; buscat la justícia, buscat la humilitat, i potser trobareu recer en el Dia de la colera de Yahúh”. (Sofonies 2:3) I també Pau escriu als deixebles de Crist: “Si vosaltres heu estat despertats junts amb Crist, busqueu les coses de dalt, del lloc a on Crist està assegut a la destra de Deu. Penseu en les coses de dalt, no en les terrenes, ja que vosaltres haveu mort i Deu ha sepultat les vostres vides junt amb Crist. I quan Crist, que es el responsable de la vostra vida, es manifesti, junt a ell també apareixereu vosaltres en la glòria”. (Colossens 3:1..4)

 

34   Tots aquells que desitgin seguir a Crist haurien de fer un examen per determinar quan real es per ells el Regne del Cels ¿Ens considerem futurs súbdits d’aquet govern? ¿Que esforços fem per sostenir-lo? ¿Quina es la finalitat de las nostres vides i quals son les nostres activitats en el seu suport? Es necessari tenir un cert sentit d’urgència i manifestar interès, recordant aquesta advertència de Jesús als que vivien aquell moment de gran responsabilitat. Ell va dir: Lo heu d’entendre be: si l’amo de casa sabés a quina hora de la nit a de venir el lladre, estaria en vela i no permetria que entressin a casa seva. Per això, també vosaltres esteu preparats, per que en el moment que no penseu, vindrà el Fill del Home ¿Qui es doncs, el servidor fidel i prudent, a qui el senyor ha posat al front dels seus servidors per donar-les l’aliment al seu temps? Sortós aquell servent a qui el seu senyor troba fent-lo així al arribar. Jo os asseguro que li pondrà al front de tota la seva hisenda. Però si aquell servent es fa dolent i es diu en el seu cor: “El meu senyor triga”, i es posa a colpejar als seus companys i menja i beu amb els borratxos, el senyor d’aquell servent arribarà en el dia que no espera i en el moment que no sap, i al separarà senyalant-li la seva sort entre els hipòcrites; allà serà el plor i el grinyolar de dents”(Mateu 24:43..51)

 

35   Aquet promès Regne del Cels representarà el compliment de la promesa feta a Abraham i serà l’esdeveniment mes gran i meravellós que mai hagi viscut la humanitat, el més important des de la creació del mon; hem de tenir-lo doncs sempre present i esperem-lo amb confiança, ja que està garantit mitjançant el jurament de Deu.