El regne de Deu
¿Realitat o Al·legoria?
1 Els
esdeveniments que en el mon succeeixen tots els dies, demostren que malgrat les
temptatives efectuades durant mil·lennis, la humanitat no ha pogut trobar una
pau i una felicitat durable. En les Escriptures es declara que això es degut a
que rebutjant l’autoritat del seu Creador, els homes han buscat per mitjança de
qualsevol mitjà, una forma de eficaç i estable autogovern, sense aconseguir-lo,
ja que cap govern humà ha pogut mai satisfer permanentment a tots els seus
súbdits amb rectitud i imparcialitat.
Malgrat que durant els
dos últims segles, la humanitat ha desenvolupat habilitats científiques i
tecnològiques sense precedents, no ha pogut eliminar totes les malalties que
sofreix ni la mort i la infelicitat que aquesta causa. A mes, les nacions
persisteixen en el disseny i desenvolupament de tot tipus d’armes, que per
altre costat, tenen un gran mercat, ja que sorgeixen guerres i revolucions en
un lloc darrera altre. No obstant els esforços, la misèria i la criminalitat
augmenten en el mon mes ràpidament encara que l’índex de creixement de la
població humana, m’entres els deserts es fan mes grans en la terra i la
cobdícia se uneix a la tecnologia per contaminar en gran escala l’aire i
l’atmosfera, l’aigua i el sol.
L’impossibilitat de
satisfer necessitats bàsiques empeny a molts cap a una recerca angoixosa, i
fugint de guerres i misèries, milers de persones abandonen la seva terra sense
saber a on podran establir-se, amb l’esperança de trobar en un altre lloc, una
major estabilitat.
Que apropiades resulten
en aquet temps les paraules del rei Salomó, que diu: “Tot això es lo que he
vist aplicant el meu cor a tot lo que es fa sota el sol, en un temps en que l’home
domina sobre del home per al seu mal”. (Eclesiastès 8:9)
Podem doncs
preguntar-nos ¿Tot això te remei?
2 Certament
que lo te; en les Escriptures no nomes es revela quin serà, es donen també a
conèixer detalladament els temps i les formes establertes per Deu per arribar a
la solució duradora i definitiva. I si be pot semblar que aquet moment triga
excessivament, podem estar segurs de que arribarà i que totes les seves
promeses es compliran. Nomes ell coneix exactament els temps que ha establert
per al desenvolupament del seu propòsit; en quant això, el profeta Daniel
escriu: “beneit sigui per sempre el nom de Deu, per que seus son la
sapiència i el poder ... ... El revela lo profund i lo que està ocult; sap lo
que i ha en les tenebres per que en ell mora la llum”. (Daniel 2:20..22)
Referint-se a aquell moment, Mateu i Marc relaten que Jesús va dir: “...d’aquell
dia i hora ningú sap, ni els àngels dels cels, ni el fill, només el Pare”.
(Mateu
24:36 i Marc 13:32) I al escriure als deixebles, Pera comenta: “... el SENYOR
no es retarda en el compliment de la seva promesa, com pensen alguns, mes
be ens mostra la seva paciència , per que vol que tots tinguin l’oportunitat de
arribar a la conversió, sense que ningú sigui destruït”. (2Pera 3:9)
3 Totes les coses
que es refereixen a aquesta promesa i al seu compliment, son considerades per
els escriptors de la Bíblia, com un secret sagrat, però encara així per
mitjança del profeta Amós, Deu havia dit: “Veritablement, res
portarà a termini el Senyor Yahúh, sense revelar el seu secret als seus
servents els profetes”. (Amós 3:7) I l’apòstol Pau confirma aquestes
paraules escrivint: “De manera que en harmonia amb la seva generosa benignitat, ens
ha donat la sapiència i el discerniment necessaris per comprendre el seu secret
sagrat, que es la disposició presa temps enrere, de que al arribar el
temps establert reuniria de nou totes les coses que estan en els cels i
sobre la terra, sota l’administració del Crist”. (Efesis 1:7..10)
Podem per tant estar segurs de que la informació necessària per arribar a
conèixer la definitiva solució als problemes que angoixen a la humanitat, es
troba en les Escriptures.
Veiem doncs lo
que a propòsit de això es diu en elles
4 Uns 730 anys
abans de Crist, el profeta Isaïes va escriure: “Per que ens ha nascut un
nen, se’ns ha donat un fill, i sobre la seva espatlla estarà la sobirania.
I se li anomenarà amb el nom de ‘Portentós Conseller’, ‘Poderós Diví’,
‘Precursor D’eternitat’, ‘Princep de Pau’. De la grandesa i de la pau del
regnat no haurà fi, estarà sobre el tro de David i sobre el seu regne per
establir-lo i per sostenir-lo amb justícia i rectitud, des de llavors i per
sempre. El cel de Yahúh de les multituds portarà això a termini”. (Isaïes
9:6..7) Segles abans de que Isaïes estigues inspirat per escriure aquestes
paraules. Deu havia parlat figurativament d’aquet regne, quan desprès de la
rebel·lió del home que havia rebutjat el seu govern, es va dirigir al primer i
principal enemic de la seva sobirania dient: “...posaré enemistat
entre tu i la dona, entre la teva descendència i la seva descendència. Ell
aixafarà el teu cap i tu el feriràs al seu taló”. (Gènesis 3:15)
Aquesta profecia registrada per Moisès en el llibre del Gènesis, tancava una
al·legoria secreta que va ser poc a poc desvelada als seus servidors. Una
indicació del seu sentit la trobem ja en la promesa que Deu va fer a Abraham, i
que diu: “Beneiré als quals et beneeixin i maldiré als quals et maldiguin, i
per mitjança de tu seran beneïdes totes les famílies de la terra”(Gènesis
12:23) Així doncs, la benedicció de totes les famílies de la terra es
complirien mitjançant la promesa feta a Abraham, i amb respecta a el, Pau diu: “Per fe, va viure
com un estranger en el país de la promesa, vivint en tendes amb Isaac i Jacob,
hereus amb ell de la mateixa promesa, m’entres es mantenia a la espera de la
ciutat que te fonaments veritables, i el seu arquitecte i constructor es
Deu.” (Hebreus 11:9..10) Aquesta ciutat es menciona també en el
llibre de Apocalipsi, a on se li dona el nom de ‘La nova Jerusalem’,
relacionant-la amb el regne del cels o regne de Deu.
5 Després de
revelar que la promesa de benedicció per a totes les famílies de la terra
tindrien compliment mitjançant la descendència de Abraham, per conferí un
sentit d’immutabilitat a la seva promesa, va afegir un jurament. Llegim: “Per segona
vegada va cridar l’àngel de Yahuh a Abraham des de els cels i li va dir: ‘Yahúh
declara: ‘Per mi juro, que per haver obrat d’aquesta manera i no
haver retingut de mi al teu fill, el teu únic, jo et beneiré en gran manera
i augmentaré moltísim la teva descendència, que serà com les estels dels cels i
com la sorra de la bora del mar. La teva descendència s’apropiarà del lloc de
residencia del seus enemics i ja que has escoltat la meva veu, per
mitjança de la teva descendència, totes les nacions de la terra seran beneïdes”.
(Gènesis
22:15..18) L’Apòstol Pau comenta així aquesta escriptura: “Per això Deu,
volent demostrar als hereus (a la descendència) amb mes claredat encara, la
irrevocabilitat de la seva decisió, intervé amb un jurament, perquè per
mitjança de dos actes immutables en los que es impossible que Deu digui
mentides, nosaltres que ens hem aferrat fermament a la esperança que se’ns
ha posat davant, tinguem un gran estímul”. (Hebreus 6:18)
6 Ara be ¿En
qui es compleix la promesa que li va ser feta a Abraham i en qui es concreta la
profecia del capítol novè del llibre de Isaïes? Pau respon a aquestes preguntes
en la seva carta als gàlates, quan escriu: “ ...la promesa se li va
fer a Abraham i a la seva progènie, no diu ‘i a les progènies’ com si parles de
moltes; com parlant d’una sola, diu ‘i a la teva progènie’, que es el
Crist.” (Gàlates 3:16) I ja que Jesús Crist es el principal de la
progènie d’Abraham i aquell que per mitjança de qui totes les nacions seran
beneïdes, el benefici del seu ministeri no podia quedar restringit a la nació
d’Israel;l’apòstol Pau aclareix aquest assumpte i diu: “... per mitjança de
Crist Jesús, la benedicció d’Abraham ha pogut arribar a les persones de les
nacions, per que mitjançant la seva fe, pugessin arribar a ser participes de la
promesa del esperit”, (Gàlates 3:14) i dirigint-se als deixebles de les
nacions, afegeix: “...d’acord amb la promesa, si pertanyeu al Crist, també sou
hereus i descendència d’Abraham”. (Gàlates 3:29)
7 Resulta per
tant evident que aquells que son hereus de la promesa pertanyen al cos de
Crist, es a dir al grup o equip que el seu cap es Crist. Aquet es el ‘cos’ que
Pau identifica com progènie d’Abraham en Gàlates 3:16, i designa com ‘el Crist’. Preguntem-nos
ara ¿Quina es l’herència que Deu ha preparat per aquets hereus de la promesa i
el seu cap Jesús? Pau escriu en la seva carta als deixebles de Roma: “...la promesa
rebuda per Abraham i la seva descendència, de ser els hereus del mon,
no va ser en virtut de la Llei, si no en virtut de la justificació que
deriva de la fe”. (Romans 4:13) Però ¿Qui son aquets hereus? I ¿D’eon
venen? De nou les paraules de Pau ens ajuden a comprendre, ell escriu: “De manera que
quan ell diu: ‘Seu a la meva destra fins que posi als teus enemics com escambell
als teus peus’, no es dirigeix als àngels, ja que tots ells son esperits
encarregats d’un ministeri, i enviats per donar assistència als que han
estat comprats per rescat.” (Hebreus 1:13..14)
8 Quan Crist,
com diu l’escriptura, “desprès d’haver complit amb la purificació dels pecats
mitjançant el sacrifici d’expiació,” i es va seure “a la destra de la Majestat divina en lo mes alt dels cels”, (Hebreus 1:13) va adquirir per mitjança
de la seva redempció, a un número determinat de persones perquè comparteixin
amb ell les responsabilitats del regne que el seu Pare li havia concedit. En
harmonia amb això, durant l’últim sopar va tancar un pacte amb els seus dotze
apòstols, els primers elegits per aquet menester, i els va dir: “Els reis de les
nacions les dominen com senyors absoluts, i els que exerceixen el poder sobre
elles es fan anomenar Benefactors; però no així vosaltres, ja que el major
entre vosaltres sigui com el mes jove i el que governa com el que serveix.
Per que ¿Qui es major, el que està taula o el que serveix? ¿No es el que està a
taula? Doncs jo estic en mig de vosaltres com el que serveix. Vosaltres sou
els que heu perseverat amb mi en les meves probes; jo, per la meva part,
disposo per vosaltres un Regne, tal com el meu Pare lo ha disposat
per mi, per que mengeu i beveu a la meva taula en el meu Regne i os
seieu sobre trons per jutjar a les dotze tribus d’Israel”. (Lluc
22:25..30) Des de llavors Deu a elegit a uns altres fills perquè formin
part del regne, a uns homes que com Pau escriu:, “...des de el principi ha
reconegut i ha designat per ser modelats a semblança del seu fill,
perquè ell sigui el primogènit de molts germans”. (Romans 8:29)
9 L’apòstol
Joan escriu en el primer capítol del relat de la revelació que Jesús li va
concedí: “Joan, a les set congregacions que estan en l’ Àsia. Favor i pau
d’Aquell que es, que era i que ha de venir, dels set esperits que estan davant
del seu tro i de Crist Jesús, el testimoni fidel, el primer que ha estat
ressuscitat de entre els morts, el jutge dels reis de la terra.
Per aquell que en ama i ens ha alliberat dels nostres pecats mitjançant el seu
propi sacrifici, fent de nosaltres un regne de sacerdots per al seu Deu i
Pare, sigui la gloria i el poder per els segles dels segles. Així
sigui”. (Apocalipsi 1:4..6) I fent mes tard referència a aquets
elegits per Deu per formar part del cos de Crist, “que havien estat
sacrificats per donar testimoni de la Paraula de Deu”, (Apocalipsi 6:9)
s’afirma “¡Feliços i sants son els que obtenen la primera resurrecció! Sobre
ells no te poder la segona mort, ells seran sacerdots de Deu i regnaran els
mils anys junt a Crist.” (Apocalipsi 20:6) Aquestes paraules
confirmen el compliment de la profecia que es troba en el llibre de Daniel i
que diu: “...llavors els sants del Altíssim rebran la dignitat reial i posseiran la
sobirania per sempre, per al segles dels segles... ...i el regne, l’autoritat i
la grandesa dels regnes que estan al dessota de tots els cels, seran lliurats
al poble dels sants del Altíssim, i el seu regne serà un regne etern, i tots
els poderosos lo respectaran i obeiran”. (Daniel 7:18..27)
10 Tal com
considerem en la introducció, cap govern humà pot ni podrà mai resoldre els
problemes i els mals de la humanitat, però ¿Quina classe de govern serà el
regne de Deu? En resposta a les preguntes que Pilatos li feia a Jesús va revelà
la naturalesa i origen del seu regne, dient: “El meu Regne no es
d’aquet mon, Si el meu Regne fos d’aquet mon, la meva gent hagués combatut
perquè no fos lliurat als jueus; però el meu Regne no es d’aquí. Y Pilatos li
va dir: ‘Llavors ¿Tu ets Rei?’ Jesús va respondre: ‘Si, tal com dius, soc Rei.
Jo he nascut per això i per això he vingut al mon...”(Joan 18:36..37)
Amb aquestes paraules Jesús donava a entendre que el seu regne no consistiria
en un altre temptativa o experiment humà, si no en el retorn als orígens, o
sigui, en el restabliment de l’ordre establert per Deu i desafiat per la
rebel·lió succeïda en Edèn. En harmonia amb això, Pau escriu que Deu, “...al arribar el
temps establert, reunirà de nou totes les coses que estan als cels i
sobre la terra, al dessota la administració del Crist” (Efesis
1:7..10) La mateixa predicació de Jesús mostrava que el seu regne no
provenia de la humanitat; Mateu escriu que: “...va començar Jesús á
predicar i á dir: Penedir-vos, que el regne dels cels s’ha
apropat”. (Mateu 7:17)
11 Moltes de les
confessions de la Cristiandat afirmen que el Regne de Deu no es un regne
literal si no una condició del cor, i per sostenir-lo es basen en una traducció
errònia de l’evangeli de Lluc. Per exemple, en la versió catòlica de
Nacar-Colunga, els versicles 20 i 21 del capítol 17 diuen
així: “Preguntant els fariseus sobre quan arribaria el regne de Deu, els
va respondre, dient: No ve el regne de Deu ostensiblement. No es podrà dir:
Guaita es aquí o allà, per que el regne de Deu està dintre de vosaltres”. Però ¿Perquè
raó pot dir-se que aquesta traducció no es correcta ni fidel al sentit del
text? Analitzem el text grec citat, o sigui: “hê basilea tou theou entos
humôn estin”, i que diu literalment: “el regne de Deu entre
vosaltres es”. L’adverbi ‘entos’ no pot ser traduït aquí com ‘dintre’ si
no com ‘entre’. Per que tingui el significat dintre hauria d’anar precedit per
l’article ‘to’, o sigui, en el text estaria escrit ‘to entos’ cosa que no
succeeix. A més, certament que Jesús podia dir que el Regne de Deu estava entre
ells, ja que ell era el seu rei, el rei ungit de Deu, i molts dels que
escoltaven formarien part del seu regne o govern. Desprès de la mort de Jesús,
en el dia de Pentecostes van ser elegits els primers 120, i mes tard, molts
mes.
12 Per altre
costat, diferents confessions cristianes sostenen que el Regne de Deu es en
realitat l’església, però també aquesta interpretació li manca sentit a la
llum de les Escriptures, ja que, per que tal com s’ha mostrat, el Regne de Deu
o dels Cels no consisteix en un regne terreny, si no en un govern diví que
procedeix dels cels i que governarà la terra sencera d’acord amb l’amor, la
rectitud i la justícia de Deu. Del moment en que aquet regne sigui establert es
diu: “
I en els dies d’aquets reis, el Deu dels cels farà sorgir un regne etern que
no serà destruït ni passarà a cap altre poble; triturarà a tots aquets
pobles i els extingirà, però ell subsistirà per sempre”. (Daniel 2:44)
13 L’ historiador Herbert
George Wells va escriure: “La doctrina del Regne Celestial, que va ser la
primordial ensenyança de Jesús i que tan escàs paper desempenyora en els credos
cristians, es certament unes de les doctrines mes revolucionaries que van
commoure i transformar mai el pensament humà”. I en realitat, es ben
cert que la majoria de les confessions de la Cristiandat han oblidat el tema principal de la ensenyança de Jesús, o sigui, el restabliment
del regne de Deu en els cels i en la terra, segons el propòsit inicial del
Creador, però per als que desitgin seguir l’ensenyança de Jesús, el promès
Regne dels Cels que ell va ensenyar a demanar al Pare en la oració coneguda com
el Parenostre, es l’ensenyança prioritària de la seva fe.
¿Quins seran
els beneficis que el govern del Crist proporcionarà a la humanitat?
14 Uns dels
principals serà el de alliberà a la humanitat de la corrupció o mort. L’apòstol
Pau diu que “...l’ humanitat sencera està esperant ansiosament la revelació
dels fills de Deu, per que no va ser sotmesa a la futilitat per voluntat
pròpia, si no per culpa d’aquell que va transgredir. Per això també mante
l’esperança d’arribar a ser emancipada de la esclavitud a la corrupció.” (Romans
8:19..21) I en harmonia amb això, afirma: “Igual que per causa del
primer home el pecat va entrà al mon, per causa del pecat, la mort es
va estendre a tots els homes, per que tots van heretar el pecat”.(Romans 5:12)
La humanitat quedarà doncs lliure d’una mort heretada per causa de la culpa
d’Adan. Pau lo explica així: “...i si per mitjança de la transgressió d’un sol
home, va regnà la mort, per mitjança d’un sol home, Jesús Crist, regnarà
la vida en aquells que rebin el generós don de la justificació”. (Romans 5:17)
15 Aquesta
meravellosa oportunitat havia ja estat promesa uns 730 anys abans de la
arribada de Jesús, quan el Profeta Isaïes va escriure: “El Senyor Yahúh destruirà
per sempre la mort secarà les llàgrimes dels ulls de tots i farà
desaparèixer de sobre la terra sencera la deshonra del seu poble. Així lo ha
dit Yahúh”. (Isaïes 25:8) I també: “Cap habitant dirà:
‘Estic malat’, ja que el poble que allà habita, li serà perdonada la seva
iniquitat”. (Isaïes 33:24) “Llavors s’obriran els ulls dels cecs i se
destaparan les oïdes dels sords. Llavors saltarà l’esguerrat com un cérvol i
clamarà la llengua dels muts. Per que brotaran aigües en el desert i torrents
en la estepa, i la terra abrasada es convertirà en un estany i les àrides en
fonts d’aigua. En la guarida reposaran els xacals sobre el verdor de canyes i
juncs”. (Isaïes 35:3..7) L’envelliment i el deteriorament
relacionat amb la malaltia i la mort deixaran d’existir. Aquet es un altre dels
beneficis de la redempció que Crist va proporcionar als homes, un benefici predit
en les Escriptures, quan Moisès va escriure en el llibre de Job: “...si trobés un
àngel favorable, un nomes entre els milers que fent de mitigador,
afirmes la seva justificació, un que li mostres compassió i digues-hi: ‘¡He
trobat un rescat per ell, redimeix-lo de baixar a la fossa!’ La seva carn es
tornaria llavors mes ufanosa que en el seu vigor i tornaria als dies de
joventut. Suplicaria a Deu, i ell l’escoltaria i li mostraria amb alegria
el seu rostre, per que l’home seria restituït a la rectitud...”(Job
33:22..26)
16 Parlant de lo
que passaria llavors, els fills de Coré van escriure en els Salms: “Veniu a
contemplar les obres de Yahúh, que ha prestat atenció a la terra. Fins el confí
de la terra ha fet terminar les gerres; trenca l’arc, parteix les llances en
dos i crema en el foc els carros. ‘Pareu i sapigueu que jo soc Deu ¡Serè
glorificat entre les nacions! ¡Serè glorificat sobre la terra!’” (Salm
46:9..11) En tota l’historia de la humanitat, cap govern humà ha arribat a
eliminar la violència,però el regne de Deu lo farà, : “...ja que els dolents
seran desarrelats, però els que esperen en Yahúh posseiran la terra. Una mica
mes i no haurà impius, miraràs el seu lloc però ja no i seran, llavors els
humils heretaran la terra i es meravellaran en la abundància de la pau”. (Salm
37:9..10) Quan el judici de Deu elimini als malvats, ja no faran falta les
presons, policia o panys a les portes; la humanitat quedarà lliure d’aquets
temors i nomes persistirà el temor respectuós degut al Creador i a Crist el rei
que ha designat. El profeta Miquees escriu que “... llavors jutjaran
entre molts pobles, enjudiciarà a poderoses nacions llunyanes, que forjaran les
seves espases en arades i les seves llances en dalles; no aixecaran l’espasa
una nació en contra d’altre i no aprendran la guerra. Cada un s’asseurà baix la
seva parra i baix la seva figuera i no haurà qui causi temor, ja que la
boca de Yahúh de les multituds lo ha declarat”. (Miquees 4:3..4)
17 Malgrat de la
capacitat i la abundància que ni ha en la terra, avui en dia existeixen més de
mil tres-cents milions de persones que moren de gana o per desnutrició i manca
d’aigua potable, però referint-se al regne de Deu, Salomó escriu en els Salms: “¡Ell jutjarà amb
rectitud al teu poble i als teus afligits amb justícia... ...Haurà
abundància de grà sobre la terra i bressolarà el seu fruit en el cim dels monts
com el cedre del Líban, floriran des de la commoció, com l’ herba de la terra”.(Salm
72:1.2,16) I Isaïes escriu unes paraules que es comprenen tant en sentit
al·legòric com literal, diu: “Llavors el llop i el xai viuran en pau, el tigre
i el cabrit descansaran junts, el vedell i el lleó creixeran un al costat de
l’altre, i es deixaran guiar per un nen petit. La vaca i l’osa seran amigues, i
les seves cries descansaran juntes. El lleó menjarà pasto, com el bou. El nen
podrà juga en el forat de la cobra, podrà ficar la ma en el niu de la serp. En
tot el meu mont sant no haurà qui faci cap mal, per que tal com l’aigua omple
la mar, omplirà el coneixement de Yahúh la terra sencera”. (Isaïes
11:6..9)
18 Veritablement
ens es difícil imaginar qualsevol cosa així, si no es amb els ulls de la fe,
però totes les coses promeses per Deu mitjançant dels seus profetes s’han
complit puntualment fins ara i l’apòstol Joan afirma que Deu mateix garanteix
que “
...eixugarà tota llàgrima de” els ulls de la humanitat i “ja no haurà mort,
ni dol, ni plors ni dolor, per que les coses anteriors han passat”. I
després declara “Aquell que es seu en el tro em va dir: ‘Mira, faig noves totes
les cosses’ i va continuar: ‘Escriu, per que aquestes paraules son fidels i
veritables’”.(Apocalipsi 21:4..5)
¿Quan serà
establert el Regne dels Cels?
19 Els deixebles
que van seguir a Jesús durant el seu ministeri, no tenien encara les idees massa
clares amb respecte a lo que el Regne dels Cels significava per la humanitat, i
malgrat de que Jesús les havia explicat en paràboles que era un esdeveniment
futur, creien que ell lo anava a establir immediatament, per això li van
preguntar: “’ ¿Vas a restablir en aquest temps el Regne d’Israel?’” Però “ell
els va contestar: ‘A vosaltres no os pertoca conèixer el temps i el moment
que ha fitxat el Pare amb la seva autoritat’”. (Fets 1:6..7)
Nomes desprès d’haver rebut l’esperit en el dia de Pentecostès, sen van adonar
que el Regne dels Cels arribaria en temps futurs i llavors Pera, desprès de
curar a un home paralític de naixement, va parlar de Jesús als que havien
contemplat el miracle i va dir també: “Es necessari que ell continuï en el cel
fins que arribi el temps de la restauració de totes les coses, tal com Deu
lo ha anunciat des de fa segles mitjançant dels seus sants profetes.” (Fets 3:21)
Referint-se a aquet temps de restauració de totes les coses mitjançant el Regne
dels Cels, Jesús “...els va afegir una paràbola: ‘Mira la figuera i tots els arbres.
Quan ja tinguin brots, al mirar-los, sabreu que l’estiu està proper. Així també
vosaltres, quan veieu que succeeix això, sapigueu que el Regne
de Deu està proper’”. (Lluc 21:29..31)
¿A quins
successos es referia Jesús?
20 Des de la
antiguitat, els profetes descriuen esdeveniments que assenyalarien aquest
significatiu període. Els deixebles de Jesús van registrar les seves paraules
amb respecte als diferents successos que constituirien la senyal de la proximitat
del seu retorn i de la instauració de regne de Deu, en els capítols 24 i 25
de Mateo; 13 de Marc i 21 de Lluc; i també en la 2 de
Timoteu 3: 1.5; en 2Pera 3:3.4 i en el relat de Joan, en Apocalipsi
6:1.8.
21 En harmonia
amb la seva descripció, la ‘senyal’ està constituïda per el
desenvolupament combinat de diversos esdeveniments pràcticament simultanis, i
per tant, el seu compliment requereix que tots ells es manifestin durant una
mateixa generació. Per aquest motiu Jesús va advertir als seus deixebles: “Apreneu
d’aquesta paràbola de la figuera: quan les seves branques ja estan tendres i
broten les fulles, sabeu que l’estiu està proper: així, també vosaltres quan
veieu tot això sabeu que ell està proper, a les portes. I os
asseguro que no passarà aquesta generació fins que tot això succeeixi”. (Mateu
24:32.34) A manera d’il·lustració, considerem les parts destacables de la
senyal.
22 “S’aixecaran
nació contra nació i regne contra regne” (Mateu 24:7)
Durant tota la historia de la humanitat, la guerra ha fet estralls en la terra.
Des de el començament de les civilitzacions fins els dies de Jesús, havien
hagut infinitat de guerres entre les nacions par la conquista de territoris o
simplement per intrigues i motius polítics, a mes d’infinitat de guerres
civils, de revolucions i de cops d’estat, per això al parlar de temps que
passaria fins al seu retorn, Jesús havia dit: “...també escoltareu de
guerres i de informes de guerres; mireu de no alarmar-vos per que això
necessariament succeirà, però encara no es el final”. (Mateu 24:6)
Però quan Jesús va parlar dels conflictes de ‘nació contra nació i regne contra
regne dels últims dies, es referia a una cosa diferent; una profecia paral·lela
que ell mateix va revelar a Joan, ens mostra el sentit de les seves paraules.
En ella es parla d’un genet que té una missió especifica, llegim: “... va aparèixer
un altre cavall d’un color vermell foc. Al seu genet se li va entregar una gran
espasa i el poder de treure la pau de la terra, de manera que els homes es
matessin uns als altres”. (Apocalipsi 6:4) I a part de les
guerres, revolucions i cops d’estat ¿ No estan en tot cas les guerrilles i el
terrorisme, minant la pau de les nacions i omplint de violència la terra? En
realitat es pot dir que “es lleva nació contra nació i regne contra
regne” o que “ es suprimeix de la terra la pau”.
23 “...hauran fams
en un lloc darrera altre” (Mateu 24:7) L’informe 1998-2000 de la FAO sobre la fam, ens mostra que unes 25 mil persones moren cada dia per causa de la fam, a
més de 6 milions l’any de nens menors de 5 anys, i que es calcula que ni a al
mon uns 840 milions de persones en estat de desnutrició. Això succeïa a l’any
2000, però ¿I en el 2006? La Secretaria de la campanya internacional: ‘MES I
MILLOR’ diu que ‘el mon te els recursos i els coneixements tècnics necessaris per
eradicar la fam i la pobresa. No es acceptable que 40.000 persones morin cada
dia de gana... ... i 1.300 milions visquin en extrema pobresa”. Aquesta no es
ja una situació local, si no mundial. En molts països la producció d’aliments,
inclús amb l’ajuda de la ciència moderna, no ha pogut mantenir-se amb l’augment
de la població. En el llibre de L’ Apocalipsi llegim: “... una veu que sortia
de entre els quatre sers vivents va dir: “ Una mida de blat per un denari i
tres mides d’ordi per un denari, però no feu mal ni al oli d’oliva ni al vi”. (Apocalipsi
6:6) Aquestes paraules ens indiquen que en el temps descrit en la profecia,
una petita quantitat d’aliments basics com el blat i l’ordi, es vendrien per
l’equivalent del salari d’un dia (un denari).
24 “...successions
de catàstrofes naturals en diferents llocs” (Mateu 24:7)
Molts han traduït la paraula grega ‘seismoi’ d’aquest versicle, com “terratrèmols”,
però aquesta traducció es en aquest punt, reductiva, ja que en realitat, ‘seismoi’ descriu
qualsevol catàstrofe natural, com els mateixos traductors reconeixen quan en
aquest altre versicle tradueixen així la mateixa paraula: “De cop es va llevar en
la mar una tempesta tan gran que la barca quedava tapada per las
onades”. (Mateu 8:24) En grec: “kai idou seismos
megas egeneto en têi thalassêi, hôste to ploion kaluptesthai hupo tôn
kumatôn.”
25 Quan la població
de la terra augmentava amb lentitud, el treball dels combustibles fòssils no
era significatiu i la tecnologia es desenvolupava experimentalment en àmbits
restringits, la degradació de la terra ja que continua, era lenta. Però en els
últims dos-cents anys, la població de la terra a augmentat ràpidament no
obstant de les grans gerres, i les exigències, necessitats i consums d’una
societat en desenvolupament , han accelerat el procés de transformació de
l’equilibri que ha mantingut la terra en una estabilitat climàtica durant un
llarg període de temps.
26 Avui dia han
estat evidenciades i divulgades moltes de les significatives alteracions que
afecten al nostre planeta i aquet fet ha causat i causa una certa alarma.
Encara que en els segles anteriors també succeïen catàstrofes naturals, algunes
de gran magnitud, la seva freqüència ha augmentat considerablement en els
nostres dies, succeint-ne en un lloc darrera altre, tant es així, que la
humanitat s’ha habituat a elles i han deixat de ser noticia. Daniel Sarewitz,
Professor de Ciència i Societat en la universitat de L’Estat D’Arizona, va
declarà que “El mon ha estat testimoni d’un marcat augment d’aquestes
“catàstrofes naturals”, des de els 100 anuals als anys 60, fins las 500
anuals a principis del 2000”, i també el
professor colombià Omar Dario Cardona, de la Universitat dels Andes, en Bogotà i Director de Centre d’estudis sobre Desastres , va declarà
a la BBC, en resposta a la pregunta de si s’esperaven immediates catàstrofes
naturals: “Veiem que els fenòmens naturals causants de desastres, no sols
augmentaran la seva gravetat, si no també la seva freqüència”.
27 “En diferents
llocs, epidèmies” (Lluc 21:11) No fa falta parlar del mals
amb els que la humanitat conviu no obstant els avanços de la ciència mèdica,
cada any, el càncer, las malalties del cor, el sida, el paludisme i diferents
malalties infeccioses antigues i noves, causen innumerables morts en tots els
llocs de la terra.
28 En Apocalipsi
llegim: “...va aparèixer un cavall de color glauc. El nom del seu genet era
‘Mort’ i de prop el seguia el ‘Hades’ (sepulcre). A ells se els
va donar autoritat sobre la quarta part de la terra, per donar mort amb l’espasa
, (les guerres) la carestia, les epidèmies mortals
i les bèsties ferotges de la terra” (Apocalipsi 6:6)
Les bèsties representen en les Escriptures a les nacions, es evident que les
bèsties ferotges que causen una gran quantitat de morts, fan referència al
terrorisme, que constitueix un poder en oposició al poder establert. I en
realitat, una quarta part de la terra està ja afectada per aquestes
calamitats.
29 “Sorgiran molts
falsos profetes, que enganyaran a molts” (Mateu 24:11) El
numero de declaracions amb respecte al futur immediat del nostre planeta, da
lloc a inseguretat i confusió. Per una part, ‘la ciència’ elimina cuidadosament
qualsevol menció de Deu, no obstant que l’ordre perfecte de l’univers da fe de
la existència d’un disseny i intenció definit per tot lo existent i per altra
part abunden en el mon els guies d’espiritualitats esotèriques i els deixebles
de creences violentes. Dintre de la cristiandat, son molts els mestres que accepten
i imparteixen ‘una bona nova diferent’ (2 corintis 11:4) de la predicada
per Jesús i els apòstols, i han abandonat des de fa temps l’esperança de retorn
de Crist i instauració en la terra del Regne de Deu, dues promeses repetides
moltes vegades en tota la Escriptura. Jesús mateix va parlar als deixebles del seu retorn, i els va explicar: “Immediatament desprès de la tribulació
d’aquells dies, el sol s’obscurirà, la lluna no donarà el seu resplendor,
els estels cauran del cel, i les forces dels cels seran sacsejades. Llavors
apareixerà en el cel la senyal del Fill del home; i llavors es glopejaran al
pit totes les races de la terra i veuran al Fill de home venir sobre els núvols
del cel amb gran poder i gloria. Ell enviarà als seus àngels amb sonora trompeta,
i des de els quatre vents reunirà als seus elegits, des d’un extrem dels cels
fins l’altre... El cel i la terra passaran, però les meves paraules no
passaran”. (Mateu 24:29.32,35)
30 I també son
molts els pastors de les mes de mil cinc-centes sectes cristianes, que
interpretant a la seva manera las Escriptures, fan en el nom de Deu, un gran
negoci amb la pietat aliena. I entre ells, els que profetitzant dates precises
d’un ‘armagedon’ diverses vegades anunciat, sostenen des de fa uns cent anys,
que Crist regna ja sobre la terra mitjançant d’una ‘presencia invisible’.
Segurament Jesús es referia a alguna cosa així, quan va dir en relació a les
senyals del fi: “...si algú us diu llavors: “Mireu, el Crist està aquí
o allà, no os lo creieu. Per que sorgiran falsos Cristos (falsos ungits) i falsos
profetes, que faran grans senyals i prodigis, capaços d’enganyar, si fos
possible, als mateixos elegits ¡Mireu que os lo he predit! Així que si os
diuen: “Està en el desert” (una presencia invisible), no sortiu; “Està
en l’habitació (una presencia invisible), no os lo creieu. Per que tal com
el llamp surt per l’orient i brilla fins occident, així serà l’arribada del
Fill del Home”.(Mateu 24:23.27)
31 Temps abans
de parlar de les senyals del seu retorn, Jesús havia ja advertit als seus
deixebles: “Guardeu-vos dels falsos profetes que venen a vosaltres amb
disfresses d’ovelles, però per dintre son com llops rapinyaires. Per als
seus fruits als coneixereu... Així que per als seus fruits als
coneixereu. No tothom que em digui: ‘Senyor’, entrarà en el Regne dels
Cels, si no el que faci la voluntat del meu Pare celestial. Molts em
diran aquell Dia: ‘Senyor, Senyor ¿No vam profetitzar en el teu nom, i en el
teu nom vam expulsar dimonis,i en el teu nom vam fer molts miracles?’ I llavors
jo els declararé: ‘¡Mai os vaig conèixer, aparteu-vos de mi, practicants de
injustícia!’” (Mateu 7:15.23) I desprès d’explicar-les, va declarà: “...d’aquell dia i
hora ningú sap, ni els àngels dels cels ni el Fill, nomes el Pare. L’arribada del
Fill del home serà com en els dies de Noé; per que tal com en els dies que van
precedir al diluvi, menjaven, bevien, i prenien muller o marit fins als dia que
Noé va entrà a l’arca, i no es van adonar fins que va sobrevenir el diluvi i
els va arrossegar a tots, així serà també l’arribada del Fill del Home”.
(Mateu
24:36.39)
32 “I al créixer
cada vegada mes l’ iniquitat, es refredarà l’amor de la major part” (Mateu 34:12)
La delinqüència i la criminalitat han existit des de sempre, però lo evident es
que quan es considera el delicte a nivell mundial, es el fet de que se
expandeix i augmenta ràpidament, i que aquest augment es real, ja que en nomes
un petit percentatge es per la existència d’una major informació. Per altra
costat, amb el propòsit d’establir una legalitat ajustada a criteris ètics
diversos, es passa per alt l’equilibri que la obediència a unes lleis morals
fonamentals representa, amb el resultat d’una disminució del sentit del deure
personal i d’un empobriment de les relacions humanes. La mentida, la
infidelitat, la immoralitat en general i la falta de responsabilitat i de
respecte per la vida, son coses comuns, i cada any es practiquen desenes de
milions de avortaments. Aquesta es la classe de iniquitat que es pot associar
amb la profecia registrada en el capítol 24 de Mateu, i que segurament
contribueix a que l’amor potencial de les persones es va refredant, m’entres
augmenta la indiferència.
33 Aquest
esdeveniments, en realitat dramàtics, son deguts en part al desconeixement de
lo que, segons el Creador de la vida, es el be i el mal. La majoria de les
persones viuen de petites il·lusions i accepten el context quotidià sense
fer-se moltes preguntes, per que en realitat, tenen mancança d’una esperança
certa i son conscients de que la vida del home es curta; a més i segons les
previsions, tampoc el futur pot oferir-les una major seguretat. Per totes
aquestes coses, Deu adverteix mitjançant els seus profetes a les gents del
nostre temps: “Buscat a Yahúh tots els humils de la terra, vosaltres que compliu
les seves normes; buscat la justícia, buscat la humilitat, i potser trobareu
recer en el Dia de la colera de Yahúh”. (Sofonies 2:3) I també Pau escriu
als deixebles de Crist: “Si vosaltres heu estat despertats junts amb
Crist, busqueu les coses de dalt, del lloc a on Crist està assegut a la destra
de Deu. Penseu en les coses de dalt, no en les terrenes, ja que vosaltres haveu
mort i Deu ha sepultat les vostres vides junt amb Crist. I quan Crist, que es
el responsable de la vostra vida, es manifesti, junt a ell també apareixereu
vosaltres en la glòria”. (Colossens 3:1..4)
34 Tots aquells que
desitgin seguir a Crist haurien de fer un examen per determinar quan real es
per ells el Regne del Cels ¿Ens considerem futurs súbdits d’aquet govern? ¿Que
esforços fem per sostenir-lo? ¿Quina es la finalitat de las nostres vides i
quals son les nostres activitats en el seu suport? Es necessari tenir un cert
sentit d’urgència i manifestar interès, recordant aquesta advertència de Jesús
als que vivien aquell moment de gran responsabilitat. Ell va dir: “Lo heu
d’entendre be: si l’amo de casa sabés a quina hora de la nit a de venir el
lladre, estaria en vela i no permetria que entressin a casa seva. Per això,
també vosaltres esteu preparats, per que en el moment que no penseu, vindrà
el Fill del Home ¿Qui es doncs, el servidor fidel i prudent, a qui el
senyor ha posat al front dels seus servidors per donar-les l’aliment al seu
temps? Sortós aquell servent a qui el seu senyor troba fent-lo així al
arribar. Jo os asseguro que li pondrà al front de tota la seva hisenda.
Però si aquell servent es fa dolent i es diu en el seu cor: “El meu senyor
triga”, i es posa a colpejar als seus companys i menja i beu amb els borratxos,
el senyor d’aquell servent arribarà en el dia que no espera i en el moment
que no sap, i al separarà senyalant-li la seva sort entre els hipòcrites;
allà serà el plor i el grinyolar de dents”(Mateu 24:43..51)
35 Aquet promès
Regne del Cels representarà el compliment de la promesa feta a Abraham i serà
l’esdeveniment mes gran i meravellós que mai hagi viscut la humanitat, el més
important des de la creació del mon; hem de tenir-lo doncs sempre present i
esperem-lo amb confiança, ja que està garantit mitjançant el jurament de Deu.