La Oració

 

1     Quasi totes les persones, inclòs les que diuen que no creuen en Deu, solen demanar la seva ajuda en els moments de perill o de incertesa, malgrat que desprès, una vegada tranquils, el relega de nou a l’oblit. Però podríem preguntar-nos si Deu realment escolta les oracions dels que es dirigeixen a ell, si totes les oracions son escoltades. Fa segles, el rei David que era també profeta, va escriure: “... L’ ETERN esta cercà proper a tots els que l’invoquen amb sinceritat, ell compleix el desig dels que li temen, escolta els seus precs i els salva”. (Salms 145:18..19) I un rei savi, el rei Salomon, va escriure en el llibre dels proverbis: “ L’ETERN escolta l’oració dels justs, però està lluny dels inics”. (Proverbis 15:29) repetidament, llegim en les Escriptures que Deu escolta les oracions de tots els que demanen ajuda amb sinceritat i confiança, però no les de aquells que rebutgen les seves lleis, establint en la practica el seu propi codi moral. En harmonia amb això, quan mitjançant el profeta Isaïes, Deu va parlar als Israelites que oblidaven els mandats de la llei per viure com les altres nacions, va dir: “ Quan esteneu les vostres mans, jo, allunyat de vosaltres, oculto als meus ulls. Encara que multipliqueu les vostres oracions, jo no os escolto ...” (Isaïes 1:15)

 

2     Tambe l’apòstol pau escriu que es necessari dirigir-se a Deu amb confiança i fe, per que:”...Sense fe, es impossible ser aprovat per Deu, de fet, es necessari que qualsevol que se li apropi, exerceixi fe en la seva existència i en que ell recompensa als que li busquen”, (Hebreus 11:6) i aconsella: “Continuar en la ensenyança de Jesús Crist, el Senyor, tal com l’heu rebut i romaneu ben enraigats i edificats en ella, m’entres doneu gracies amb oracions com se os ha ensenyat, perquè la vostra fe sigui enfortida”. (Colossens 2:6..7) Ja que “...nosaltres sapiguem que Deu fa cooperar totes les seves obres per el be dels qui li estimen”. (Romans 8:28) Per aquest motiu, si a vegades ens pereix que demanen en va, que no som escoltats, hauríem de detenir-nos a examinar si estem caminant d’acord amb la fe veritable, que es la ensenyança dels apòstols, m’entres li preguem que ens ajudi mitjançant el seu esperit, per que l’esperit: “...intercedeix en el nostre favor, ja que examina els cors i sap quines son les nostres necessitats veritables, i amb les paraules que no em sabut expressar, intercedeix davant de Deu en favor dels sants”. (Romans 8:26..27)   

   

3     Deu es amor, i els que si apropa’n a ell han de manifestar el seu mateix amor, per això Joan diu: “El que estimi a Deu, que també estimi al seu germà; aquest es el manament que tenim de part seva”. (Joan 4:21) “Fillets, no estimem amb bones intencions i paraules, hem de fer-lo de veritat i amb fets, per tenir la certesa de trobar-nos davant de Deu en la posició justa i amb la consciencia neta. I si la nostra consciencia ens censura, es per que Deu, que esta sobre la nostra consciencia, coneix les nostres veritables intencions; però estimats, si la nostra consciencia res ens reprotxa, es per que observen els seu manaments i obrem lo que li es grat;i en aquet cas gaudim davant ell de franquesa,i rebrem qualsevol cosa que li demanem”. (1Joan 3:18..22)

 

4     El mateix Jesús: “En els dies de la seva vida com home, va oferí oracions i supliques, invocant intensament i amb llàgrimes al que podia salvar-li del poder de la mort, i va ser escoltat per la seva fidelitat”. (Hebreus 5:7) Ja que ell era fill primogènit i unigènit de Deu, va haver de orar amb constància per portar a bon final la missió que li havia estat encomanada, i aquet permanent contacte amb el seu Pare el va ajuda a mantenir-se fidel i a suportar “una mort ignominiosa sense considera la vergonya”, redimint a la humanitat de la mort, per esperar “a la dreta del tron de Deu” (Hebreus 12:2) el moment del seu regnat. El havia promès als seus deixebles: “Si romaneu units a mi, i les meves paraules romandre’n en vosaltres, demaneu tot lo que vulgueu i se os concedirà”. (Joan 15:7) Units a Crist, podem gaudir de la certesa de que Deu escoltarà les nostres oracions, i de que “...la seva voluntat es escoltar-nos en qualsevol cosa que li demanem, i sabent que ell escolta els nostres precs, podem estar segurs de posseí ja  lo que li demanem”. (1Joan 5:14..15)

 

5     Em certa ocasió, Jesús va explicar quina es l’actitud que s’ha de adoptar quan orem, i va dir: “ Al orar, no feu com els hipòcrites; ja que a ells als agrada orar de peu en les sinagogues i en les cantonades de les places, per que els homes als vegin; i jo us dic que en veritat, gaudeixen ja de tota la seva recompensa, En canvi tu, quan vulguis orar, entra a la teva habitació, i tancant la porta, ora al teu Pare en secret, i el teu Pare, que pot veure lo secret, et donarà la teva recompensa. A mes, vosaltres no oreu amb parleria com fan els gentils, que s’imaginen que seran escoltat per dir moltes paraules; no heu de fer com ells per que el vostra Pare ja sap les coses que necessiteu abans de que se las demaneu ...” i també les coses que devien demanar al orar, dient: “Deveu orar així; Pare nostre que estàs als cels, santificat sigui el teu nom, vingui al teu regne, que es faci la teva voluntat en la terra com al cel, cada dia dóna’ns el nostre pa, perdona les nostres ofenses tal com nosaltres perdonem als que ens ofenen, no ens deixis caure en la temptació i lliura’ns del maligne”. (Mateu 6:5..13) Aquestes paraules no constitueixen una oració que s’hagi de repetir maquinalment, son simplement una guia de les coses que s’han de demanar a Deu amb insistència. A mes, els va animar també a que demanessin al Pare esperit per comprendre la seva ensenyança, i gaudir del goig que la fe i l’esperança en les seves promeses proporcionen ; els va dir: “... demaneu i se os donarà, busqueu i trobareu, toqueu i se os obrirà. Ja que tots els que demanen reben, els que busquen troben, i els que toquen se les obre. Un de vosaltres que sigui pare: quan el fill li demana un peix no li dona en el seu lloc una serp, ni li dona un escorpí quan li demana un ou; i si vosaltres que sou injustos, sabeu donar bones coses als vostres fills, quan mes al Pare del cel donarà esperit sant als que li demanin”. (Lluc 11:9..13)

 

6     Tambe els va narra aquesta paràbola; “Dos homes van puja al Temple a orar; l’un era fariseu i l’altre recaptador de impostos. El fariseu, en peu. Orava així en veu baixa: ‘Deu meu et dono les gracies per que no soc com altres, lladró, injust, o adúlter; ni tampoc soc com aquet recaptador ... (els recaptadors d’impostos tenien una mala reputació per que treballaven per Roma) Jo faig dejuni dos cops per setmana, i pago el delme de tot el que guanyo’. M’entres tant, el recaptador s’havia quedat al darrera, i sense atrevir-se a pujar als ulls cap al cel, es glopejava el pit i deia: ‘¡Deu meu, tingues compassió d’aquet pecador!’ I jo us dic que aquet va tornar a casa seva be amb Deu, i no obstant, l’altre no, per que el que se exalci, el rebaixaran, però al que se humilia, l’encimellaran”. (Lluc 18:10..14) Jesús va mostrar la necessitat de ser modestos al tractar amb Deu; la modèstia es en aquet cas, una actitud realista, ja que cap home te dret a considerar-se superior a altre, per que “...tots han pecat i estan privats de la gloria de Deu” i “ ...tots son justificats gratuïtament, gracies als seu generós don; la redempció mitjançant Jesús Crist ...la fe en el poder redemptor de la seva sang, es la base per que Deu, amb la seva misericòrdia, atribueixi la justificació”. (Romans 3:23..25) Per aquesta raó Pere adverteix: “...Deu es oposat als que son altius, però concedeix el seu favor als que son modestos”. I aconsella “Humiliar-vos llavors sota la poderosa ma de Deu, per que al seu degut temps, el os encimellarà. I confiar-li totes les vostres preocupacions, per que el cuida de vosaltres”. (1Pere 5;6..7)

 

7     No oblidem tampoc que les nostres oracions han d’anar mes allà de peticions de solucions als problemes que ens afligeixen. Pau deia als deixebles: ”...doneu en tot moment i per totes les coses, les gracies a Deu, el Pare, mitjançant nostre senyor Jesús Crist”. (Efesis 5:20) Hem d’expressar nostre agraïment al Pare per tot allò que des de el principi ha facilitat a l’ humanitat, i que ens permet gaudir de cada nou dia, però sobre tot, per l’esperança de la vida sense mort que Crist ha rescatat per tots els quals s’acullen al generós do de Deu. Per això aconsellava : “Esteu sempre alegres, pregueu incessantment i doneu les gracies de cada cosa per mitjança de Jesús Crist, per que això es el que Deu desitja de tots vosaltres”, (1Tesalonicens 5:16..18) ja que: “...Deu ...ens ha salvat, i desitja que tots els homes siguin salvats i arribin a conèixer amb exactitud la veritat de que nomes ni ha sol un Deu i ni ha sol un mitjancer entre Deu i els homes, el home Jesús Crist, que al arribar el moment establert, es va entregar a si mateix en rescat per tots”. (1Timoteu 2:3..6)

 

8     Crist es l’únic mitjancer entre Deu i els homes, i mitjançant la fe en la seva mediació, podem també beneficiar-nos d’aquesta promesa feta als seus deixebles: ”os dic de nou que si dos de vosaltres arribeu en la terra a un acord per demanar qualsevol cosa, no importa el que demaneu, el meu Pare que esta als cels os lo concedirà, per que a on i ha dos o tres reunits en el meu nom, jo estic amb ells”. (Mateu 18:19..20) En harmonia amb aquestes paraules, Pau escriu: “... el Senyor esta cercà, de manera que no estigueu ansiosos per res, i en qualsevol circumstancia, exposeu a Deu lo que necessiteu per mitjança de la oració, si, pregant-li i donant-li les gracies, i mitjançant Jesús Crist, la pau de Deu, que sobrepassa qualsevol pensament, protegirà els vostres sentiments i la vostra manera de pensar”. (Filipencs 4:6..7)

 

9     Totes aquestes coses ens conviden a reflexionar cuidadosament en el gran privilegi que la oració posa al nostre abast, i també en la transcendència de la fidelitat a la ensenyança de Crist, que es la que els seus apòstols impartien. L’apòstol Joan registro aquestes paraules de Jesús: “Si feu les coses que os dic, sous els meus amics. No os anomenaré servents, per que el servent no sap lo que fa el seu senyor; jo os dic amics per que os he donat a conèixer totes les coses que he escoltat del Pare. Vosaltres no m’heu elegit a mi, he estat jo qui os ha elegit, i os he preparat per que avanceu i porteu fruit, i per que el vostre fruit romandrà, de manera que tot el que demaneu al Pare en el meu nom, ell os lo concedeix. (Joan 15:14..16) Hem de comprendre i acceptar la ensenyança que mitjançant Crist, ens arriba del Pare; així quan amb fe li dirigim les nostres oracions en el nom de Crist, podem tenir la seguritat de ser, com el mateix promet, sempre escoltats.